El reforç de la seguretat davant el canvi climàtic

Reforçar la seguretat davant el canvi climàtic comporta una visió excessivament estatocèntrica del mateix en termes d’amenaces a la seguretat de l’Estat. Sota aquesta perspectiva queda evident que la seguretat es refereix a l’Estat, al statu quo o les elits; però cal preguntar-se: La seguretat de qui? Quina amenaça provoca el canvi climàtic? Els estudis que aborden el canvi climàtic elaboren un discurs polític en termes d’amenaces a la seguretat, posen l’accent en els riscos que pot comportar el canvi climàtic per mantenir el sistema actual de valors del món industrialitzat occidental.

Es parteix de la base que el clima està canviant, que pugen les temperatures, que canvia el sistema de pluges, es preveuen períodes de sequeres i altres fenòmens meteorològics. Aquests fenòmens afectaran la producció local d’aliments, localment hi haurà escassetat i això comportarà tres fets socials que són els que es consideren com a riscos per la seguretat.

Pujades de preu d’aliments. D’una banda es considera que hi haurà aliments bàsics com el blat, l’arròs o el blat de moro, que estan sovint subvencionats a molts estats, que poden experimentar pujades dels seus preus a causa dels canvis climatològics i la falta o restriccions d’aigua. Les pujades de preus d’aliments bàsics s’estima que provocarà descontentament polític amb els governants, protestes als carrers i pot arribar a produir caigudes de governs. Exemples d’aquesta situació en tenim prou. Un dels últims al Sudan, a l’abril del 2019, on un decret de pujada del preu del pa va tenir com a conseqüència tot un seguit de protestes de carrer que van comportar la destitució del president del país.

Desplaçaments massius de població. Els diferents efectes del canvi climàtic i el seu impacte en la producció agrícola i el proveïment local de la població produiran desplaçaments massius de població, als quals avui ja anomenem refugiats ambientals. Des d’una visió estatocèntrica l’accent del problema se situa en què aquestes persones puguin voler arribar a Europa o als Estats Units (EUA). Els estats i la Unió Europea desenvolupen un discurs polític de la por o antiimigratori i través de FRONTEX, una política de fronteres que impedeixi o dificulti al màxim l’arribada de refugiats ambientals als nostres països.

Desglaç de l’Àrtic. Aquesta zona pròxima al pol nord és molt rellevant per dos elements: amb el desglaç es podrà accedir als recursos naturals que hi ha en el subsòl i que fins ara no eren accessibles, aquests recursos seran motiu de disputes entre els estats confrontants, la competició geopolítica pot obrir un escenari de conflictivitat armada entre les grans potències. L’altre element rellevant que es produirà amb el desglaç és que permetrà obrir noves rutes comercials que poden produir xantatges entre contendents.

El canvi climàtic és un fenomen que està en marxa i del qual estem notant amb contundència els seus efectes. Davant d’aquest procés podem actuar per mitigar els seus efectes sobre les persones i sobre la naturalesa, perquè ja és tard per a revertir-ho o eliminar-ho.

Les catàstrofes socials vinculades als successos climàtics reflecteixen desigualtats en les oportunitats de viure o de sobreviure i ens posen de manifest que la violència sempre pot ser una opció d’acció per a les víctimes quan aquestes se senten abandonades i criminalitzades pels governants o per aquells que tenen opcions per a ajudar-los. Hem pogut comprovar en desastres naturals relacionats amb el canvi climàtic, el Katrina, huracà María i uns altres, que la gent que es va quedar atrapada per no disposar de cotxe per abandonar la ciutat, es va sentir abandonada per les autoritats polítiques i quan van arribar les forces de rescat i les forces militars aquestes es van dedicar a protegir els supermercats. Què creuen que poden fer les persones que ho han perdut tot? mirar passivament els magatzems tancats? Només a les autoritats els passa pel cap la interpretació d’aquestes conductes com a actes vandàlics.

Últimes Publicacions

Informe 67: Securitització a les ciutats. Estudi de quatre casos i anàlisi des d’una perspectiva de pau, drets i seguretat humana

Informe 66: “La Banca Armada i la seva corresponsabilitat al genocidi a Gaza. El finançament de les empreses que fabriquen les armes utilitzades a les matances contra la població palestina”

Informe 65: “Per una política de pau i desarmament a Europa. Propostes per a una Europa de la distensió, la pau i la seguretat compartida”

Infografia del Centre Delàs i l’IDHC “Construcció de Pau a les Ciutats”