Submarins amb patates

Submarins amb patates

A Espanya aquesta setmana s’ha avarat el submarí Isaac Peral, el primer d’una sèrie de quatre submarins S-80 que fabrica Navantia, amb una espectacular posada en escena, presència de la família reial, la infanta Elionor com a padrina i la ministra de Defensa, Margarita Robles, qui anunciava que el nostre Estat entrava a formar part del selecte grup d’estats que té un submarí d’última generació amb capacitat per desplaçar-se en profunditat en zones d’alt risc per totes les mars del planeta.

El que no es va dir ni ha sortit en cap mitjà de comunicació és el cost real del submarí. El 2011 quan es va iniciar la fabricació dels quatre es van pressupostar en 1.756 milions d’euros, i, en l’actualitat, després de múltiples vicissituds, entre d’altres que s’enfonsava però no surava, el cost ha arribat a 4.572 milions d’euros (1.143 milions la unitat), i sense saber encara el cost definitiu per a quan s’acabin els tres restants.

El que sí que es va dir, per justificar la seva fabricació, és que l’Isaac Peral ha facilitat treball indirecte a 7.000 empleats i directe a Navantia a 2.000. Però en canvi no es va esmentar que aquesta empresa pública té pèrdues tots els anys, el 2019 el seu balanç va llançar números vermells de 146 milions (el 2020 encara no està disponible). És a dir, que Navantia és una empresa ruïnosa per a l’economia productiva espanyola perquè des del seu naixement sempre ha necessitat ajudes públiques per sobreviure. Unes drassanes militars que continuen depenent del fet que tots els anys el govern de torn li continuï encarregant vaixells de guerra per a la suposada defensa i seguretat d’Espanya. Suposada, perquè la població espanyola no percep amenaces que justifiquin el cost d’aquests submarins. Perquè les amenaces que tem la població provenen d’altres inseguretats, com ara de la seva salut per culpa de la Covid-19, l’atur, ajudes a la dependència i falta d’habitatge. Quan, per altra banda, existeixen nombrosos estudis que diuen que per cada ocupació que es crea en l’àmbit de la indústria militar se’n poden crear entre tres i cinc en la indústria civil.

Tot això ve al cas perquè ahir es publicava l’informe anual de l’Institut Internacional d’Estocolm de Recerques per la Pau (Sipri), que recull la despesa militar mundial, on s’informa que la despesa el 2020 ha augmentat un 2,6% respecte al 2019, s’ha aconseguit la colossal xifra de gairebé 2 bilions de dòlars (1.981.000.000), mentre que el PIB mundial, segons l’FMI, es va reduir un 4% a conseqüència de la crisi que ha produït la pandèmia de la Covid-19. Una despesa militar mundial de la qual un 39% correspon, com és habitual des de fa anys, a la primera potència militar mundial, els Estats Units (778.000 dòlars), a qui segueixen a molta distància la resta de potències, la Xina (252.000 dòlars) i després l’Índia, Rússia i el Regne Unit.

Espanya també va contribuir el 2020 a la despesa militar mundial amb 23.912 milions de dòlars (19.762 milions d’euros), que és la despesa militar real si se sumen les partides militars repartides entre altres ministeris que no són el de Defensa. Una cosa que també ocorre en molts altres estats del planeta, començant pels mateixos Estats Units, que reparteixen o amaguen la despesa militar per altres departaments per desinformar la seva població o els països rivals i que no es conegui la realitat de la despesa militar. Amb la qual cosa les dades que aporta el Sipri només són la punta de l’iceberg de la despesa militar real mundial.

Fa anys es va utilitzar la frase “canons o mantega”, per posar en contradicció la producció d’armaments enfront d’aliments. Fins avui, sempre han guanyat els canons, i la mantega segueix sense arribar a les llars dels 836 milions de persones que viuen amb menys de 2 dòlars al dia al món. Ara tenim la pandèmia de la Covid-19 i la crisi que comporta, que ha fet augmentar les necessitats de milions de persones a tot el món. A l’Estat espanyol la pobresa ha augmentat en 790.000 persones i arriba a 5,1 milions d’habitants (Oxfam), però en canvi es prossegueix amb l’axioma de més armaments. Llavors, fent una extrapolació, aquests submarins no es podran condimentar amb patates per alimentar les necessitats de la ciutadania que viu mancada de cures.


  Llegeix l'article complet a El Punt Avui

 11/05/2021


Linia de recerca : ,
Publicat en El Punt Avui, el 10/05/2021
Destaquem: Nova webapp Pacifistapp per estar connectada a l’actualitat del pacifisme, el desarmament i la desmilitarització!