---

Publicat en València

BBVA i Banco Santander entre les 100 entitats financeres del món que més financen les principals empreses d’armes

• La campanya Banca Armada assenyala les 100 institucions financeres que més han finançat algunes de les principals empreses d’armament a tot el món, entre les que apareixen el BBVA i Banco Santander amb més de 8.300 milions de dòlars invertits en el negoci de les armes entre 2015 i 2019.
• La publicació coincideix amb l’acció de denúncia que activistes de la campanya han dut a terme avui en la Junta d’Accionistes de CaixaBank, celebrada a València, on han denunciat els vincles de l’entitat bancària amb Maxam, empresa fabricant d’armes, algunes de les quals s’han trobat en zones amb embargaments d’armes vigents.

Barcelona, 14 de maig del 2021. Un centenar de grans institucions financeres dels Estats Units i d’altres d’arreu del món, recollides en el Top 100 de la Banca Armada, han finançat o invertit entre els anys 2015 i 2019 més de 800 mil milions de dòlars en 38 empreses productores d’armes, entre les quals s’hi troben algunes de les principals empreses armamentistes del món, fabricants d’armament nuclear i d’altres armes controvertides. Entitats com Vanguard, BlackRock, Citigroup, Wells Fargo i JPMorgan, que també lideren els rànquings d’entitats financeres més contaminants del món, ocupen les primeres posicions del rànquing.

Empreses armamentistes que han venut armament a l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units, països implicats en la guerra del Iemen, han rebut finançament i inversions d’aquestes entitats financeres, tal com revela el darrer informe publicat pel Centre Delàs d’Estudis per la Pau, Finançament de les armes de la guerra del Iemen. Anàlisi del finançament de les empreses d’armes que han exportat a Aràbia Saudita i Emirats Àrabs Units (2015-2019).

El BBVA i el Banco Santander, ocupen respectivament les posicions 35 i 53 del llistat. Les entitats espanyoles han finançat més d’una quinzena d’empreses productores d’armes amb un total de 8.300 milions de dòlars (5.000 milions $ el BBVA i 3.200 milions el Banco Santander).

Tornem a denunciar els vincles de CaixaBank amb Maxam, una de les principals fabricants mundials d’explosius

Tot i no situar-se entre les entitats financeres mundials que més han invertit en la indústria armamentista, Caixabank manté posicions en el Top 10 de la Banca Armada espanyola. Per aquest motiu, avui membres de la Campanya Banca Armada han participat a la Junta d’Accionistes que ha celebrat CaixaBank de forma presencial a València, per denunciar les inversions que realitza l’entitat financera en empreses relacionades amb el negoci de la guerra.

Tal com han denunciat les activistes de la campanya en la seva intervenció a la Junta d’Accionistes celebrada avui, CaixaBank ha finançat empreses d’armament per valor de més de 121 milions d’euros durant el període 2014-2019. Segons ha assenyalat Davi Montesinos, membre del Centre Delàs d’Estudis per la Pau i activista de la campanya, hi ha documentats almenys set casos d’enviaments de material bèl·lic fabricat a Espanya a zones en conflicte, i un d’ells té com a escenari la República Centreafricana i com a protagonista l’empresa espanyola d’explosius i projectils Maxam, finançada per CaixaBank. “El programa iTrace que duu a terme l’organització Conflict Armament Research amb fons de la Unió Europea, recull evidències gràfiques que demostren una troballa de municions de petit calibre, inferiors a 20 mm, el setembre de l’any 2014, quan el conflicte i l’embargament a República Centreafricana seguien vigents”, ha explicat Montesinos, plantejant seguidament la pregunta: “Seguiran finançant i, per tant, essent còmplices de Maxam, o seran coherents i compliran d’una vegada per totes amb les polítiques que vostès mateixos redacten?”.

Finalment, ha recordat que, sense el finançament d’institucions financeres com CaixaBank, el 75% de les armes no es podrien fabricar.

CaixaBank inverteix en Indra, referent estatal de la fabricació d’electrònica militar

L’any 2019 CaixaBank va ampliar el seu horitzó d’inversió en empreses d’armament i va començar a ser accionista d’Indra, empresa que dedica al voltant del 27% de la seva producció a desenvolupar electrònica militar, simuladors de vol i sistemes de tir i de defensa electrònica que, entre altres coses, s’utilitzen per a la militarització de les fronteres.

Ahmed Mohamed, voluntari de Setem PV i activista de la campanya que també ha intervingut avui davant d’accionistes i el consell d’administració de Caixabank, ha apuntat que “el cas d’Indra és molt significatiu, perquè aconsegueix importants contractes públics, que consumeixen grans quantitats dels pressupostos estatals i europeus. Aquests fons podrien dedicar-se a altres qüestions, més necessàries, com són la sanitat o l’educació”. Entre aquests contractes s’hi troben els signats recentment per al subministrament de Sistemes de Defensa Electrònica per a les Corbetes Avante-2200 que s’entregaran a l’Aràbia Saudita, i que amb alta probabilitat seran utilitzades per al bloqueig naval al Iemen.

Mohamed ha posat èmfasi en el fet que Indra també es lucra amb la gestió de les polítiques de control fronterer “que vulneren els drets fonamentals de les persones refugiades que fugen de territoris en conflicte o que simplement es veuen obligades a migrar perquè no poden viure als seus països d’origen per culpa del sistema econòmic que vostès alimenten”.

Sobre la campanya Banca Armada

La campanya està formada actualment per nou organitzacions -Centre Delàs d’Estudis per la Pau, SETEM, Justícia i Pau, l’Observatori del Deute en la Globalització, FETS, Alternativa Antimilitarista- Movimiento de Objeción de Conciencia, Col·lectiu RETS, la Fundació Novessendes i la Fundació Finanzas Éticas- que tenen com a objectiu denunciar els vincles dels bancs convencionals amb la indústria de l’armament per sensibilitzar la societat sobre la relació d’aquestes pràctiques financeres amb les tragèdies humanes i els conflictes internacionals. www.bancaarmada.org.

Per a més informació i entrevistes, podeu contactar amb:

Maria Vázquez (Centre Delàs d’Estudis per la Pau): premsa@centredelas.org / 633 561 498 / 93 441 1947

---