---

Publicat en Berlin/Barcelona

Comunicatconjunt amb l’ECCHR, Mwatana for Human Rights, CAAT, Rete Pace e Disarmo i Amnesty Internacional: “La implicació d’Europa en crims de guerra al Iemen”

Una nova crida a la justícia i la rendició de comptes

Fa nou anys, el 26 de març de 2015, la coalició militar liderada per l’Aràbia Saudita va llançar la campanya aèria “Tempesta Decisiva” al Iemen. Encara que els atacs aeris finalment es podrien haver reduït després de gairebé 8 anys de destrucció, els iemenites continuen patint les conseqüències duradores d’aquesta guerra devastadora.

Amb l’aniversari de la campanya de bombardejos, renovem la nostra crida a la comunitat internacional per a què exigeixi responsabilitats als actors europeus per la seva implicació en possibles crims de guerra i crims contra la humanitat comesos per totes les parts durant el conflicte al Iemen. Aquest clima generalitzat d’impunitat ha exacerbat el patiment de la població civil a la qual se li nega l’accés a la justícia.

Fins avui, la guerra al Iemen s’ha cobrat més de 300,000 vides. Anys de conflicte implacable han provocat una crisi humanitària, amb més de 21 milions de iemenites – més de dos terços de la població – necessitats d’aliments, aigua i assistència humanitària. Els danys causats pel conflicte a la infraestructura civil, així com els atacs deliberats de les parts en conflicte, han causat el deteriorament d’infraestructures essencials com els serveis educatius i sanitaris. La recent escalada militar al Iemen, després dels atacs aeris dels Estats Units i el Regne Unit contra objectius houthis, corre el risc d’empitjorar una situació ja greu per a la població civil.

Els fabricants d’armes amb seu a Europa -i els estats europeus-, van exercir un paper central en el conflicte del Iemen i la crisi humanitària subsegüent. Malgrat els atacs documentats contra objectius civils per part de la coalició militar liderada per l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units en violació del dret internacional humanitari, les companyies d’armes van continuar subministrant armes, municions i suport logístic a l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units.

En 2019, el Centre Europeu per als Drets Constitucionals i Humans (ECCHR), Mwatana for Human Rights, Amnistia Internacional, la Campanya contra el Comerç d’Armes, el Centre Delàs d’Estudis per la Pau i Rete Pace Disarmo van presentar una comunicació davant la Cort Penal Internacional, reconstruint 26 atacs aeris saudites contra civils -que podrien haver constituït crims de guerra i crims contra la humanitat- en els quals es va utilitzar armament europeu. A més, també s’han presentat denúncies i recursos a nivell nacional a França, Itàlia i el Regne Unit, així com davant el Tribunal Europeu de Drets Humans. Cinc anys després, encara no s’ha fet justícia.

La comunitat internacional ha d’intervenir d’una vegada i de manera decisiva per esmenar aquesta absència generalitzada de rendició de comptes mitjançant el processament d’aquells actors que han comès o contribuït a potencials crims de guerra i crims contra la humanitat. Pel que fa a totes les parts en el conflicte acusades de violacions de drets humans, les Nacions Unides han d’establir un mecanisme internacional penal de rendició de comptesel mandat del qual inclogui investigar les violacions de drets humans i del dret internacional humanitari i presentar informes públics sobre la situació dels drets humans al Iemen, així com recopilar, preservar i analitzar proves, i elaborar expedients per a futures accions penals.

El comerç d’armes no és un negoci neutral. L’autorització de llicències d’exportació d’armes per part dels governs no són decisions únicament polítiques, sinó que estan subjectes a estrictes limitacions legals que s’han d’aplicar de manera coherent, objectiva i no discriminatòria. El subministrament d’armes de fabricació europea pot tenir impactes negatius terribles i a llarg termini sobre els drets humans. Aquest comerç d’armes europees pot i ha contribuït a la comissió de crims internacionals.

Malgrat això, el cicle d’impunitat continua, perpetuat per marcs legals i reguladors febles i pel fracàs de les institucions (internacionals) per exigir responsabilitats a la indústria de defensa. A Gaza, estem sent testimonis novament de les conseqüències devastadores d’una campanya de bombardejos sobre la població civil, que ha estat alimentada per armes de fabricació europea, amb alguns atacs aeris que es duen a terme en clara violació del dret internacional humanitari i del dret internacional dels drets humans.

Els Estats part delTractat sobre el Comerç d’Armes han de complir les seves obligacions i aturar immediatament les exportacions d’armes si tenen coneixement en el moment de l’autorització que s’utilitzaran en la comissió de crims de guerra o crims contra la humanitat; o si existeix un risc predominant de que puguin ser utilitzades per cometre o facilitar violacions greus del dret internacional humanitari o del dret internacional dels drets humans.

La comunitat internacional i els mecanismes internacionals de justícia (penal) tenen la responsabilitat de fer complir universalment els drets humans. L’eixordador silenci a l’hora de fer rendir comptes a la indústria armamentística reforça la doble moral i exposa la hipocresia dels actors occidentals cap a la protecció dels drets humans.

---