17/01/2024
Publicat en Barcelona
Els compromisos adquirits amb l’OTAN disparen les inversions espanyoles en armament
- Durant la legislatura al Govern de PSOE i Unides Podem, es van aprovar un total de 24.139,7 milions d’euros en programes d’armament, incloses compres d’armament a Israel per valor de 861 milions.
- Sota la falsa premissa que Espanya està a la cua de despesa dins dels països membres de l’OTAN, els successius governs de Sánchez han disparat la despesa militar fins a assolir els 27.617 M€ el 2023.
- En els darrers 10 anys el pressupost del Ministeri de Defensa s’ha duplicat i les inversions en R+D militar han crescut un 361,7%.
El pressupost del Ministeri de Defensa ha augmentat en deu anys, un 113,3%, passant de 6.676,7 milions d’euros el 2014 a 14.453,8 milions el 2023. I en tan sols un any, del 2022 al 2023, un 23 ,4%. Un nou Working Paper del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, “L’escalada armamentista del Govern d’Espanya”, analitza l’augment de la despesa militar espanyola i de les inversions en nous armaments dels darrers quatre anys, en un context d’espiral armamentista exacerbat per pressions de l’OTAN per a l’increment dels pressupostos en defensa.
“El compromís adquirit pel president Sánchez d’assolir el 2% del PIB en despesa militar el 2029, davant del líder de facto de l’OTAN, Joe Biden, a la Cimera de l’Aliança Atlàntica que va tenir lloc a Madrid el juny del 2022, s’ha traduït en un gran augment de la despesa militar, aconseguint xifres mai vistes en 45 anys de democràcia a Espanya”, apunta Pere Ortega, investigador del Centre Delàs d’Estudis per la Pau i autor de la publicació.
En aquest context d’augment dels pressupostos de defensa, amb el 2% del PIB com a objectiu, s’incrementen les inversions per al desenvolupament en nous sistemes d’armament. En aquest sentit, el 2023 el Govern espanyol va destinar a inversions en R+D militar per desenvolupar els programes especials de modernització (antics PEA) 1.833 milions d’euros, un 11,2% sobre el total de l’R+D en ajudes públiques. Aquesta quantia va augmentar un 95% respecte a l’any anterior, passant de 938,5M€ el 2022 a 1.83,33M€ el 2023, contribuint en els darrers deu anys a un creixement del 361,7%.
El pressupost del Ministeri de Defensa va augmentar el 2023 un 23,4% respecte al 2022 i, a causa dels compromisos adquirits en noves inversions en nous Programes Especials de Modernització (PEM), el proper any 2024 tornarà a pujar en un percentatge no menor, sobrepassant la tan repetida xifra del 2% del PIB en despesa militar. En el període de quatre anys (2020-2023) de la legislatura de Govern del PSOE i Unides Podem, s’han dut a terme unes inversions de 24.139,7 milions d’euros a PEM, que es destinen a 21 nous programes i quatre modificacions dels ja existents.
Segons indica Pere Ortega, autor de l’informe, “els governs del PSOE entre el 2019 i el 2023 (en solitari després de la moció de censura i en coalició amb Unides Podem després), han aprovat un increment de la despesa militar de més de 30.000 milions d’euros, adquirint compromisos d’inversions en armament fins al 2037. Això suposa que, mentre des d’Europa es preparen retallades i polítiques d’austeritat, el Govern espanyol hipoteca futurs pressupostos de l’Estat i assegura un augment del deute”.
De fet, el 2023 ja es va superar el 2% del PIB en despesa militar, si atenem al criteri que aconsella l’OTAN als països membres respecte a com calcular la despesa militar i incloem totes aquelles despeses militars repartides en altres programes i ministeris: la seguretat social i les pensions del personal militar; la mútua militar; els costos de personal paramilitar com és la Guàrdia Civil; els crèdits en R+D militar que sorgeixen des del Ministeri d’Indústria; o la participació en organismes militars com la pròpia OTAN. Si a més a més comptabilitzem la diferència entre el pressupost militar inicial i el liquidat a final d’any, i els interessos del deute corresponents al total d’aquestes partides, la despesa militar real va assolir el 2023 el 2,17% del PIB (arribant als 27.617 M€).
“No utilitzar el criteri que recomana l’OTAN a l’hora de calcular la despesa militar permet al Govern de Sánchez emprendre aquests grans augments en inversions en armament, sota la falsa premissa que Espanya està a la cua de despesa dins dels països membres de l’Aliança Atlàntica”, apunta Ortega.
Les principals beneficiàries de l’augment de la despesa militar, que adquireixen la majoria dels contractes del Ministeri de Defensa, són les tres empreses espanyoles de més envergadura en el sector de la defensa a l’Estat espanyol, que representen entre el 70 i 80% de tota la facturació en defensa: Airbus, Navantia i Indra. S’hi afegeixen altres destacades indústries militars i de seguretat com Escribano, Expal, Sener, Tecnobit, ITP Aero, GMV, SAPA i FMG que, la majoria, comparteixen contractes amb les tres anteriors. A més, de manera ineludible, també subministren armaments a les Forces Armades espanyoles algunes de les empreses més importants dels Estats Units (Lockheed Martin, General Dynamics, Raytheon o Boeing), que és el principal productor i subministrador d’armes als països de l’OTAN.
També destaca la presència d’algunes de les indústries militars principals d’Israel: Rafael, Elbit, Israel Aerospace Industries (IAI). Són empreses que mantenen una forta connexió amb empreses espanyoles en la fabricació conjunta de diversos programes d’armes, especialment de míssils. De fet, el Govern espanyol, en aquell moment en funcions, va aprovar a l’octubre l’adquisició de les plataformes de llançacoets SILAM (Elbit), per 576 M€, i els míssils antitanc Spike (Rafael), per 285 M€.
La publicació conclou que “pel que fa a la despesa militar, la deriva militarista iniciada des de l’aprovació del nou Concepte Estratègic de l’OTAN el juny del 2022 no té comparació i tindrà greus conseqüències socials. Cal recordar que els pressupostos de l’Estat són de suma zero: allò que dediques a un àmbit va en detriment d’un altre. Amb això, les inversions en armaments i l’ascens de la despesa militar van en perjudici d’altres aspectes essencials per a la població com són la salut, l’educació, l’habitatge, les pensions, el treball i la cultura, entre d’altres”. I alerta que aquesta deriva militarista a Espanya, Europa i el món vaticina un món més insegur, ja que aquest armamentisme augmentarà les possibilitats de nous conflictes en detriment de la desitjada convivència i pau mundial.
Per a més informació i entrevistes:
Maria Vazquez / premsa@centredelas.org / 633561498 / 934411947
Compartir
Publicacions Relacionades
