17/03/2023

Publicat en Barcelona

Els principals bancs espanyols han finançat amb almenys 14.000 milions de dòlars el negoci de la militarització de fronteres

  • Un total de 44 institucions financeres amb seu a l’Estat espanyol, liderades per Banco Santander i BBVA, han destinat entre el 2020 i el 2022 més de 14.308 milions de dòlars a finançar 12 empreses armamentistes que participen del negoci de la militarització de les fronteres i els estats del Mediterrani.

Barcelona, ​​17 de març de 2023. Els principals bancs espanyols estan finançant la guerra de fronteres a la Mediterrània. Així ho conclou el darrer informe que publica el Centre Delàs d’Estudis per la Pau, coincidint amb la celebració de la Junta General d’Accionistes del BBVA a Bilbao, on activistes de la campanya Banca Armada denunciaran aquestes pràctiques en nom d’accionistes de l’entitat que no les aproven.

“Tot indica que sense el seu suport no es podrien dur a terme les accions militars, de seguretat i control a la Frontera Sud, accions que està àmpliament documentat que provoquen la mort de milers de persones any rere any. Els principals bancs espanyols, sobretot BBVA i Banco Santander, són corresponsables d’una de les tragèdies contemporànies més flagrants. I en la mesura que siguem clients d’aquests bancs, és molt probable que això ho estiguin fent amb els nostres diners”, ha denunciat Gemma Amorós, investigadora del Centre Delàs i coautora de l’informe.

Un total de 44 institucions financeres amb seu a l’Estat espanyol, a través de 4.679 operacions financeres, han destinat entre el 2020 i el 2022 més de 14.308 milions de dòlars a finançar 12 empreses armamentistes que participen del negoci de la militarització de les fronteres i els estats de la Mediterrània. Lideren el rànquing de bancs que més han finançat el complex militar i de seguretat fronterera, el Banco Santander i BBVA, els dos grans bancs que cotitzen a l’IBEX-35, amb 4.985 i 4.752 milions de dòlars respectivament, que sumen més del 68% de l’import total de les operacions realitzades per part de la Banca Armada Espanyola. Els segueixen CaixaBank i Banc Sabadell amb un finançament menor que arriba als 182 milions i 95 milions, respectivament.

Els més de 14.000 milions de finançament a la indústria de la militarització de fronteres i dels països de la Mediterrània, es tradueixen en més de 6 mil milions en crèdits i préstecs, 4 mil milions en accions, gairebé 4 mil milions en operacions d’underwriting i 6 milions de compra directa de bons d’empreses armamentistes.

A més, Banco Santander i BBVA no només lideren el rànquing de la Banca Armada Espanyola, sinó que també apareixen entre les 100 institucions financeres de tot el món que més vincles han tingut amb les empreses responsables de la militarització de la Mediterrània i les seves fronteres.

Rànquing d’empreses finançades per la Banca Armada Espanyola (2020-2022)

L’informe destaca entre les empreses finançades, aquelles que han rebut contractes del Govern espanyol per al manteniment de la militarització d’espais com el de la Frontera Sud, on reconegudes organitzacions han denunciat innombrables violacions de drets humans exercides sobre les persones migrants. La investigació assenyala Eulen (209 milions d’euros de finançament de la Banca Armada Espanyola), Accenture (176 milions), Atos (140 milions) i Indra (més de 5 milions), que en total han rebut més de 500 milions de dòlars. Totes han obtingut múltiples contractes milionaris, per exemple, per a la gestió dels Centres d’Estada Temporal per a Immigrants (CETI), del desenvolupament i manteniment del Sistema Integral de Vigilancia Exterior (SIVE), de la construcció i manteniment dels perímetres fronterers de Ceuta i Melilla i del manteniment del recinte duaner de Beni-Enzar a Melilla. Cal destacar també el paper en la militarització de la Frontera Sud de la francesa Thales, productora de sistemes de vigilància marítima per a drons i desenvolupadora de la vigilància de fronteres per a Eurosur, i que també ha estat finançada per BBVA i Banco Santander (219 i 465 milions respectivament).

“És fonamental deixar de ser clients de bancs, asseguradores i tota mena d’institucions financeres que puguin estar recolzant empreses que participin de tot aquest engranatge que alimenta la militarització i el militarisme de les nostres societats i fronteres, impactant en els drets, vides i cossos de les persones desplaçades i refugiades. Davant això, les entitats de la banca ètica són la única alternativa”, conclou Edu Aragón, investigador del Centre Delàs i coautor de la publicació.

La campanya Banca Armada denuncia aquestes pràctiques a les Juntes d’Accionistes dels principals bancs espanyols

La publicació de l’informe coincideix amb l’inici de l’activitat d’incidència empresarial durant aquest any 2023 de la campanya Banca Armada a les Juntes d’Accionistes dels principals bancs espanyols que alimenten la indústria militar i de seguretat fronterera. La primera acció tindrà lloc el divendres 17 de març amb motiu de la Junta General d’Accionistes del BBVA, i hi seguiran accions coincidint amb la Junta d’Accionistes de Banc Sabadell (23 de març) i de CaixaBank i Banco Santander (31 de març).

La campanya Banca Armada està formada actualment per nou organitzacions -Centre Delàs d’Estudis per la Pau, SETEM, Justícia i Pau, l’Observatori del Deute a la Globalització, Finançament Ètic i Solidari -FETS-, Alternativa Antimilitarista – MOC, Col·lectiu RETS, la Fundació Novessendes i la Fundació Finances Ètiques-, que tenen com a objectiu denunciar els vincles dels bancs convencionals amb la indústria de l’armament per sensibilitzar la societat sobre la relació d’aquestes pràctiques financeres amb les tragèdies humanes i els conflictes internacionals.



Publicacions Relacionades