---

Publicat en Barcelona

L’objectiu de l’OTAN de dedicar el 2% del PIB a despesa militar podria desviar 2,6 bilions de dòlars del finançament climàtic d’aquí al 2028

L’objectiu de l’OTAN de gastar el 2% del PIB en despesa militar accelerarà el col·lapse climàtic en desviar milions de dòlars del finançament climàtic i augmentar les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Així ho conclou un nou informe que demana urgentment un “dividend climàtic” similar al “dividend de la pau” que es va aconseguir amb la fi de la Guerra Freda.

L’informe “El clima sota foc creuat. Com l’objetiu del 2% de despesa militar de l’OTAN contribueix al col·lapse climàtic”, que publica l’organització internacional de recerca Transnational Institute, juntament amb el Centre Delàs d’Estudis per la Pau, Stop Wapenhandel (Països Baixos) i Tipping Point North South (Regne Unit), estima les probables implicacions financeres, així com l’augment de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, que es produirien si tots els membres de l’OTAN complissin el compromís d’augmentar la despesa militar fins a un mínim del 2% del PIB.

La investigació conclou que:

• Amb la despesa militar de l’OTAN d’enguany (1,26 bilions de dòlars) es podria pagar durant 12 anys la promesa de 100.000 milions de dòlars anuals de finançament climàtic.
• Si tots els membres de l’OTAN compleixen els seus objectius de despesa militar del 2% del PIB, s’estima que d’aquí a 2028 es desviaran uns 2,57 bilions de dòlars addicionals de la despesa climàtica, quantitat suficient per finançar els costos per a l’adaptació climàtica de tots els països de baix i mig ingrés durant set anys.
• L’empremta de carboni militar estimada de l’OTAN aquest any (205 milions de tCO₂e) és comparable a les emissions totals anuals de gasos amb efecte d’hivernacle de molts països. Si els exèrcits de l’OTAN fossin un país, ocuparia el lloc 40 al món en termes d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.
• Si tots els membres de l’OTAN complissin els objectius de despesa militar del 2% del PIB, això generaria aproximadament 467 milions de tones addicionals d’emissions de gasos d’efecte hivernacle.
• Els membres de l’OTAN exporten armes a 39 dels 40 països més vulnerables al clima, alimentant el conflicte i la repressió en un moment perillós de col·lapse climàtic.

Els objectius de despesa de l’OTAN han cobrat impuls com a resultat de la invasió il·legal a gran escala d’Ucraïna per part de Rússia; tot i això, fins i tot abans d’assolir l’objectiu del 2%, el 2021 la despesa militar de l’OTAN va ser més de 16 vegades superior a la de Rússia i els seus aliats de l’Organització del Tractat de Seguretat Col·lectiva (OTSC), que comprèn Armènia, Bielorússia, Kazakhstan, Kirguizistan, Rússia i Tadjikistan. Rússia ha augmentat la despesa militar a una xifra projectada de 102.000 milions de dòlars el 2023, però això encara seria menys d’una dotzena part de la despesa conjunta de l’OTAN de 1,26 bilions de dòlars.

El perill més gran dels objectius de despesa militar del 2% de l’OTAN és que estan fomentant una carrera armamentista mundial. La despesa militar mundial el 2022 va assolir nivells rècord de 2,24 bilions de dòlars. L’informe publicat l’any passat, Els danys col·laterals del clima. Com que la despesa militar accelera el col·lapse climàtic, va revelar que les nacions més riques (conegudes com a països de l’“Annex 2” en les negociacions climàtiques de l’ONU) estan gastant 30 vegades més en finançament militar que en finançament climàtic.

Nnimmo Bassey, expresident de Friends of the Earth Internacional i director de la Health of Mother Earth Foundation, diu al pròleg de l’informe: “Les guerres maten persones, extingeixen la biodiversitat i destrueixen les infraestructures que, altrament, podrien proporcionar salvaguardes davant de fenòmens meteorològics extrems. La guerra és un acte de negacionisme climàtic”.

“Aquest informe mostra que el clima ha esdevingut tràgicament l’última víctima del foc creuat de la guerra. Se’ns acaba el temps per abordar la crisi climàtica, però els líders polítics del món estan més centrats a armar-se fins a les dents que a prioritzar l’acció climàtica. Els objectius de despesa mínima del 2% de l’OTAN estan afegint més llenya al foc de la crisi climàtica, desviant recursos molt necessaris i augmentant les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Necessitem urgentment reduir les tensions i trobar solucions pacífiques als conflictes si volem defensar el nostre planeta. No hi pot haver un país segur en un planeta insegur”, apunta l’autor de l’informe, Nick Buxton del Transnational Institute.

“Als militars els agrada presentar-se avui en dia com a actors climàtics positius, però han estat l’usuari institucional més gran de combustibles fòssils. No hi ha avions de combat que no facin servir combustibles fòssils, ni tancs elèctrics, i no hi ha res realista a l’horitzó que pugui reduir significativament l’empremta de carboni militar. No durant la nostra vida i certament no per al 2050. La crua realitat que enfronten els polítics és que per fer més verd l’exèrcit, necessitem reduir significativament la despesa militar i això requerirà un nou enfocament de la seguretat, un adreçat a construir diplomàcia, pau i resiliència climàtica en lloc de la guerra”, afegeixen les també autores de la publicació, Ho-Chih Lin i Deborah Burton de Tipping Point North South.

Finalment, la coeditora de l’informe, Wendela de Vries de Stop Wapenhandel, apunta: “Els elevats pressupostos militars provoquen més emissions, cosa que no fa que el món sigui més segur. El gran guanyador n’és la indústria armamentística, amb uns beneficis que s’estan disparant. Mentre el planeta assoleix un punt d’inflexió climàtic, és una bogeria que estiguem invertint a enriquir encara més els fabricants d’armes, en lloc de protegir aquells les vides dels quals estan sent devastades pel col·lapse climàtic”.

• El resumen ejecutiu i l’informe complet en castelà es poden consultar i descarregar aquí. El resum executiu també està disponible en castellà, anglès, francès i holandès; i l’informe complet en anglès i castellà.
• Per a més informació i entrevistes: Maria Vazquez (Centre Delàs d’Estudis per la Pau): premsa@centredelas.org / 934411947 / 633561498

---