---

Publicat en Barcelona

L’OTAN és el major emissor militar de GEH del món, tenint en compte la seva contribució a la despesa militar mundial i que els seus estats membres allotgen una bona part de la indústria de defensa

• A pocs dies de l’inici de la COP27, el Centre Delàs d’Estudis per la Pau publica un nou informe que analitza les relacions entre les empreses transnacionals, el bel·licisme i l’emergència climàtica.

Barcelona, 26 d’octubre de 2022. La despesa dels països de l’OTAN suposa ja més de la meitat (el 56%) de la despesa militar mundial. La despesa militar dels països de la Unió Europea és de, com a mínim, 162.000 milions d’euros. La despesa militar russa està per sota dels 50.000 milions d’euros i la dels EUA és de 561.000 milions d’euros. Tenint en compte la contribució dels països membres de l’OTAN a la despesa militar global i que aquests allotgen una bona part de la indústria de defensa de tot el món, es pot afirmar que l’Aliança Atlàntica és el major emissor militar de GEH del món.

Per la seva banda, l’empremta de carboni per al 2019 de tot el sector militar a la UE-27 va ser de més de 24 milions de tones de CO2e, que equivalen a les emissions de CO2 d’uns 14 milions de cotxes mitjans. O bé a les emissions anuals d’estats com Croàcia, Eslovènia o Lituània.

La tendència global és que la despesa militar augmenti els propers anys. En el cas concret de l’OTAN, hi ha l’acord d’incrementar la despesa militar fins al 2% del PIB dels seus membres. Tant aquest augment de despesa com els programes de modernització tecnològica i les operacions militars de l’OTAN o de la UE fora d’Europa són possibles potenciadors d’un increment d’emissions.

L’informe que publica avui el Centre Delàs d’Estudis per la Pau “Transnacionals, bel·licisme i emergència climàtica”, analitza la situació actual d’emergència climàtica i els seus responsables, estudiant la gran xarxa d’interessos i poder global, dirigida per molt pocs actors supranacionals privats que controlen empreses i governs, que inclou i connecta els negocis militars i d’energia fòssil. Uns actors que treballen directa i indirectament, per impedir aquelles mesures que podrien apaivagar la crisi ambiental planetària i les seves conseqüències. N’és una mostra el fet que a la reunió de la COP26 a Glasgow els representants dels lobbies energètics eren 503, més que els representants de qualsevol país i més que la suma de les vuit delegacions dels països més afectats per la crisi climàtica: Puerto Rico, Myanmar, Haití, Filipines, Moçambic, Bahames, Bangla Desh i Pakistan.

Aquesta connivència entre la indústria fòssil i el negoci de les guerres queda il·lustrat en un altre fet que recull la publicació: l’any 2022, en un entorn geopolític marcat per les guerres (la d’Ucraïna entre moltes altres), per la carrera armamentista i per la previsió d’increment dels pressupostos militars, les empreses del negoci fòssil han aconseguit rècords de beneficis gràcies a la guerra. Als EUA, Exxon ha tingut beneficis per valor de gairebé 17.600 milions d’euros, i Chevron per més de 10.000. A Europa, els beneficis de Shell han estat de més de 17.000 milions d’euros, mentre que els de TotalEnergies ascendeixen gairebé a 6.000 milions d’euros.

També es reflecteixen a l’informe les relacions entre l’augment de la inseguretat i la precipitació de les tensions que poden conduir al conflicte. Així, la crisi climàtica jugarà un paper directe o indirecte en la precipitació de conflictes armats a països vulnerables del Sud Global, amb armes que molt probablement es compraran als països que alhora són els que més responsabilitat tenen sobre l’emergència climàtica, la qual cosa generarà una roda de violència amb responsabilitats acusadament unidireccionals cap als països del Nord Global.

La crisi climàtica és també un agent cada cop més potent que agreuja la migració i que podria obligar fins a 216 milions de persones de sis regions del món a desplaçar-se internament d’aquí al 2050. Les alteracions físiques produïdes pel canvi climàtic s’espera que tinguin un impacte molt important sobre la seguretat humana de les persones i de les comunitats en el seu conjunt, especialment les més vulnerabilitzades del Sud Global. Desgranat per regions, es preveu que l’Àfrica subsahariana podria veure fins a 86 milions de desplaçades climàtiques internes; Àsia oriental i Pacífic, 49 milions; Àsia del Sud, 40 milions; Nord d’Àfrica, 19 milions; Amèrica Llatina, 17 milions; i Europa de l’Est i Àsia Central, 5 milions.

L’informe també analitza les Estratègies de Seguretat de l’OTAN, la UE i Espanya, i mostra com aquestes organitzacions i actors es posicionen en relació a la crisi cada cop més pronunciada per l’escassetat de les energies fòssils que, en alguns d’aquests documents s’esmenten com una amenaça a la seguretat energètica, vaticinant nous conflictes entre potències. El nou Concepte Estratègic aprovat en la Cimera de l’OTAN a Madrid el juny d’aquest any, assenyala de manera explícita les amenaces no bèl·liques, afegint que els qui amenacin els subministraments de matèries primeres o l’energia són una amenaça per a la seguretat front la qual cal defensar-se. Això aguditza una tendència que ja seguien les estratègies de seguretat tant de la UE com d’Espanya, i “tot plegat pronostica un món més insegur”.

Les autores conclouen que cal redirigir els pressupostos militars cap a l’abordatge de l’emergència climàtica,  amb els governs deixant de gastar milers de milions de dòlars en armes i passant a protegir els ciutadans de les amenaces reals que afronten. “Protegir el clima i el benestar de les persones costa menys que perpetuar la violència” i, en aquest sentit, les autores citen a la professora de la Northeastern University, Denise García, que va estimar que el cost total de la violència al món el 2019 va ser el 10,6% del PIB mundial, mentre que la inversió que es requeriria per assolir els acords de la cimera climàtica de París seria només del 1% del PIB mundial. Assolir els objectius de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides, per la seva banda, tindria un cost del 5% del PIB mundial, la meitat del cost de la violència mundial.

Podeu descarregar aquí el resum executiu i l’informe complet.

---