Nota de premsa – Estats membres de la Unió Europea i de l’Espai Schengen han aixecat prop de 1.000 km de murs per frenar els fluxos migratoris

Un nou informe del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, copublicat per el Transnational Institute (TNI) i la campanya holandesa contra el comerç d’armes Stop Wapenhandel, identifica els murs físics, marítims, virtuals i els murs de la por construïts pels estats en una Europa que viu un auge de l’extrema dreta i que es fortifica cada vegada més davant les migracions i els desplaçaments forçats.

Barcelona/Amsterdam, 9 de novembre. En l’aniversari de la caiguda del mur de Berlín, un nou informe del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, copublicat pel Transnational Institute (TNI) i Stop Wapenhandel, constata que “estats membres de la Unió Europea i l’Espai Schengen han construït prop de 1.000 km de murs, l’equivalent a sis Murs de Berlín, des dels anys 90, per frenar l’arribada de persones desplaçades per la força a Europa”. De l’existència de 2 murs en sòl europeu en la dècada dels 90, s’ha passat a 15 en 2017, sent 2015 l’any en què més es va materialitzar aquest augment, amb la construcció de 7 nous murs. 10 dels 28 estats membres de la UE (Espanya, Grècia, Hongria, Bulgària, Àustria, Eslovènia, el Regne Unit, Letònia, Estònia i Lituània) han erigit murs a les seves fronteres per raons migratòries, i també ho ha fet Noruega (pertanyent a l’Espai Schengen).

Als murs terrestres que fortifiquen Europa, cal sumar-li les barreres marítimes, particularment en el mar Mediterrani. L’informe ‘Aixecant murs. Polítiques de la por i securitització en la Unió Europea’, també presenta una anàlisi de les 8 principals operacions marítimes realitzades per la Unió Europea, 7 de les quals han estat dutes a terme per l’Agència Europea de la Guàrdia de Fronteres i Costes (Frontex). “Cap de les principals operacions europees en el Mediterrani ha tingut com a mandat principal el rescat de persones. Totes les operacions segueixen l’objectiu d’erradicar la criminalitat a les zones frontereres i frenar l’arribada de persones desplaçades. Només una, Mare Nostrum, duta a terme pel govern italià, va arribar a incloure organitzacions humanitàries en la seva flota, i va ser reemplaçada per l’operació Tritó de Frontex, amb un pressupost menor. Aquest tipus de mesures alimenten que es tracti a les persones refugiades i desplaçades com a criminals”, apunta Ainhoa Ruiz Benedicto, investigadora del Centre Delàs i coautora de l’informe.

Paral·lelament, l’augment dels programes europeus de control i vigilància de la circulació de persones, i de recollida i anàlisi de dades biomètriques (empremtes dactilars, escàner de l’iris, trets del rostre o la veu, entre altres) representen els “murs virtuals” analitzats en l’informe. “Aquestes mesures han augmentat la societat del control i la vigilància alhora que han securititzat el moviment de les persones, que es concep com una amenaça”, diu la investigadora.

L’informe finalment analitza de quina manera els murs mentals que han estat creats a partir de la narrativa de la por, promoguts per missatges xenòfobs i racistes per part de partits d’extrema dreta en auge a Europa, i la identificació de les persones migrants i refugiades com una amenaça per a les societats europees, estan justificant la construcció de murs físics i virtuals. Es reforça l’imaginari col·lectiu d’un “interior” segur i d’un “exterior” insegur. Les dades analitzades mostren un ascens preocupant de les opinions racistes en els últims anys, fet que ha augmentat el percentatge de vots a partits europeus d’ideologia xenòfoba, facilitant així el creixement de la seva influència política.

Segons mostra l’estudi realitzat, 10 dels 28 estats de la UE (Alemanya, Àustria, Dinamarca, Finlàndia, França, Holanda, Hongria, Itàlia, Polònia i Suècia) tenen partits xenòfobs amb presència important, que han obtingut més de mig milió de vots en eleccions realitzades des de 2010 i que, a excepció de Finlàndia, han augmentat la seva representació parlamentària. Aquests partits, fins i tot en els casos en què són minoritaris, s’observa que tenen una influència indeguda en les polítiques migratòries dels seus governs. “D’aquesta manera, a Europa s’han anat construint estructures i discursos de la violència que ens allunyen de les polítiques de defensa de drets humans, de la convivència, de la igualtat i de relacions més equitatives entre territoris”, apunta Pere Brunet, investigador del Centre Delàs i coautor de la publicació.

Europa està abordant els fluxos migratoris mitjançant la construcció de murs, el tancament de fronteres, l’augment de la vigilància, la securitització i suspensió de la lliure circulació. Totes aquestes mesures estan reforçant l’Europa Fortalesa, amb murs físics i mentals que s’erigeixen per a una major seguretat enfront d’una suposada

amenaça, però que finalment cada vegada resulten més perillosos per a les vides i els drets de les persones a dins i fora d’Europa.

“La pròpia història d’Europa demostra que la construcció de murs per a la resolució de problemàtiques polítiques i socials impliquen costos en les llibertats i els Drets Humans. Finalment també impactarà en aquells que els construeixen ja que creen una fortalesa en la qual ningú vol viure. En comptes de construir murs, Europa hauria d’estar invertint en posar fi a les guerres i les desigualtats que alimenten les migracions i els desplaçaments forçats”, conclou Nick Buxton, investigador del Transnational Institute i editor de la publicació.

Pots consultar i descarregar el resum executiu en castellà, en català y en anglès.

Per a més informació:

Maria Vazquez Galobart (Centre Delàs de Estudios por la Paz) (Pacific Time): mvazquez@centredelas.org – +34 633 561 498 – +34 93 441 19 47

Nick Buxton (Transnational Institute TNI) (Pacific Time):
nick@tni.org – +1 530 902 3772

Niamh Ni Bhriain (Transnational Institute TNI) (Central Europe Time)n.nibhriain@tni.org – +31 20 6626608

Centre Delàs d’Estudis per la Pau – Transnational Institute (TNI) – Stop Wapenhandel

---