Drons ataquen una refineria, guerra deshumanitzada

Drons ataquen una refineria, guerra deshumanitzada

La nit del 14 de setembre vam veure imatges d’una refineria de petroli en flames a l’Aràbia Saudita. L’incendi es va produir amb el llançament de projectils des d’un grup de drons, que són avions no tripulats. Aquest tipus d’atacs contra persones concretes a les quals es volia matar o atacs a infraestructures determinades han estat utilitzats de manera freqüent per part dels Estats Units en la seva lluita contra el terrorisme a l’Afganistan, el Pakistan, l’Iraq, el Iemen o Somàlia, o en certes ocasions han estat utilitzats per part d’Israel sobre els territoris palestins. Fins ara l’ús d’aquesta tecnologia per llançar projectils era exclusiu dels països tecnològicament avançats.

El que hi ha de nou en la notícia és que aquesta tecnologia s’ha utilitzat contra un país aliat dels Estats Units, s’ha utilitzat contra els interessos econòmics de l’Aràbia Saudita, s’ha atacat la producció de petroli. Els mitjans de comunicació aquests dies s’han centrat en especular sobre dues qüestions. La primera sobre l’autoria, els rebels houthis del Iemen afirmen que han estat ells, però els serveis d’intel·ligència militar nord-americans ho posen en dubte i s’inclinen per acusar a l’Iran d’aquest atac. La segona qüestió s’ha centrat en la tecnologia capdavantera utilitzada; si els míssils han sortit del Iemen s’han hagut d’utilitzar drons de gran potència que havien de travessar de 1.000 a 1.300 km de distància, aeroports grans i sistemes de guiat complexos per comandar en xarxa de 10 a 20 drons. Altres fonts afirmen o especulen sobre que en l’atac es poden haver utilitzat drons i míssils creuer. Tot això és car i els rebels no deuen tenir tants recursos econòmics i tecnològics per a aquest tipus d’atac, encara que els houthis són el grup no estatal més expert a utilitzar drons kamikazes. Aquest dimecres militars de l’Aràbia Saudita han presentat les restes de projectils i drons i utilitzats en l’atac i que segons ells són atribuïbles a Iran, encara que no poden afirmar l’emplaçament des d’on van sorgir.

Si realment tota l’operativa prové de l’Iran, si ells estan darrere d’aquest atac, estan enviant un missatge molt clar: fins i tot sense armes nuclears l’Iran té la capacitat de causar greus danys a l’economia de l’Aràbia Saudita i de rebot a tota l’economia mundial. Cal prendre nota d’aquest missatge i no aventurar-se a portar respostes militars i a repensar les polítiques d’assetjament.

El mercat dels drons s’ha disparat, els xinesos han venut molts d’aquests aparells a diversos països de l’Orient Mitjà. Qualsevol país amb una base industrial raonable pot transformar aquests aparells en avions de combat.

L’ús d’aquestes noves armes, drons amb projectils, aprofundeix en la idea d’un nou tipus de combat, permet atacar objectius precisos, sense pilots arriscant la seva vida i amb uns nivells baixos de víctimes col·laterals. Aquestes noves armes estan dissenyades amb mentalitat occidental, atacar amb “baixes zero” i de baix impacte en l’opinió pública, de manera que no tinguin cost electoral pels polítics que decideixin utilizar aquesta tecnologia per a dur a terme un atac.

Però aquest atac ens posa sobre la taula que aquesta tecnologia també ha arribat als països tecnològicament no tan avançats i és un senyal per a prendre’s seriosament el debat sobre on ens pot conduir el desenvolupament d’armes dotades amb intel·ligència artificial i capacitat de dur a terme atacs sense intervenció humana.


  Llegeix l'article a Público

Publicacions Relacionades
 20/09/2019


Linia de recerca :
Publicat en Público, el 19/09/2019
Presentació i col·loqui “Qui arma a Israel? Qui finança el genocidi? Analitzem el paper de l’estat, empreses d’armes i bancs un any després de l’inici de l’actual ofensiva israeliana sobre Gaza”