El Centre Delàs i l’IPB, junt a més d’un centenar d’organitzacions d’arreu, exigeixen una reducció i reorientació urgent de les despeses militars de tot el món, que l’any 2020 van assolir prop de 2 bilions de dòlars
El Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI) ha publicat avui les noves dades sobre la despesa militar global corresponents a l’any 2020, una xifra que creix per cinquè any consecutiu fins a arribar als 1,98 bilions de dòlars, 64 mil milions més que l’any anterior. Aquest augment del 2,4% en termes reals, es produeix en el primer any de pandèmia causada per la Covid-19.
Els cinc països que lideren el rànquing de majors despeses militars del món l’any 2020 van ser els Estats Units, la Xina, l’Índia, Rússia i el Regne Unit, que junts van representar el 62% de la despesa militar mundial. La despesa militar nord-americana va créixer un 4,4% el 2020, fins als 778.000 milions de dòlars. La Xina (1,9 per cent), l’Índia (2,1 per cent), Rússia (2,5 per cent) i el Regne Unit (2,9 per cent) també van augmentar les seves despeses militars el 2020. La despesa militar acumulada dels països membres de l’OTAN arriba als 1,1 billions, el 56% del total mundial. Gairebé tots els països membre de l’OTAN van augmentar els seus pressupostos militars l’any 2020, 12 dels quals han destinat un 2% o més del seu PIB a despesa militar.
Si sumem les despeses dels estats membre de la Unió Europea, l’agregat és de 233.000 milions, el 12% del total, la tercera despesa més elevada del món, després dels Estats Units i la Xina. La publicació d’aquestes dades coincideix amb la celebració aquesta setmana al Parlament Europeu del debat i votació final sobre la creació del Fons Europeu de Defensa (EDF, per les seves sigles en anglès), que destinarà 8.000 milions d’€ a la indústria militar i de seguretat durant el període 2021-2027. Aquesta xifra es sumarà als ja creixents pressupostos de defensa de cada Estat membre.
Tal com mostren aquestes dades, malgrat la situació d’emergència sanitària i de crisi social, econòmica i climàtica, la militarització continua un any més accelerant-se de manera alarmant. En el marc del Dia Global d’Acció sobre la Despesa Militar (GDAMS per les sigles en anglès), la reconeguda organització internacional de pau Internacional Peace Bureau (IPB), juntament amb el Centre Delàs d’Estudis per la Pau -que lidera aquesta campanya-, han organitzat una roda de premsa per valorar les noves dades de despesa militar i demanar una reducció de la despesa militar de l’Estat espanyol i la reorientació d’aquests pressupostos a dotar de recursos i mitjans per fer front a l’actual crisi sanitària i ecosocial.
Les noves dades publicades pel SIPRI sitúen de nou a l’Estat espanyol en la 17a posició del rànquing de països amb major despesa militar el 2020, amb una xifra de 17.400 milions d’€, registrant una lleugera disminució respecte a l’any anterior. Segons els càlculs del Centre Delàs d’Estudis per la Pau la xifra és superior i arriba als 19.762 milions d’euros, l’equivalent a 55 milions d’euros diaris, unes dades que tenen en compte a part del pressupost consolidat del Ministeri de Defensa, de 10.199.000€, la resta de despeses militars repartides en altres ministeris que no s’inclouen en els crèdits de Defensa (cosa que aconsella l’OTAN als països membres). Jordi Calvo, coordinador del Centre Delàs d’Estudis per la Pau i vicepresident del IPB, ha alertat de la necessitat de la reducció d’aquestes despeses militars: “Espanya ha augmentat la seva despesa militar en plena pandèmia i ha decidit augmentar-la per a l’any 2021, estem parlant d’un augment proper al 10%. Cal destacar que la R+D militar prevista per a 2021 és de 800 milions i la R+D sanitària, destinada per les vacunes o altres eventualitats és de 200 milions”.
En aquest sentit, Esperanza Fernández, membre de Marea Blanca, ha recordat que “qualsevol govern ha de tenir en compte les conseqüències de les retallades i ha de pensar que els impostos s’han d’orientar a la qualitat dels serveis públics. Si la despesa militar es dediqués a les necessitats de sanitat i educació seria molt beneficiós”.
Aquesta demanda s’emmarca en una acció conjunta entre més de 140 organitzacions de la societat civil de 30 països diferents que han fet pública una crida als governs de tot el món perquè redueixen les seves despeses militars, per a destinar-les a fer front a la crisi sanitària i la crisi ecosocial. Aquestes organitzacions han volgut destacar l’alt cost d’oportunitat que representaria una reducció de les despeses militars a nivell global: amb una reducció del 10% en la despesa militar mundial es podria finançar l’educació universal (Objectiu de Desenvolupament Sostenible 4) i amb el 9% del total es podria finançar en deu anys l’adaptació al canvi climàtic que proposa la Global Commission on Adaptation; només amb 26 hores sense gastar diners en armes es podria salvar de la fam a 34 milions de persones o amb les despeses militars dels estats membres de la UE durant els últims 4 anys, es podria finançar el Green New Deal Europeu.
Andrés Amayuelas, fins a enguany president de la Coordinadora Espanyola d’ONGD ha apuntat que “segons el comitè d’ajuda per a l’OCDE, Espanya és un dels països que el 2020 va reduir la seva despesa en cooperació, fins als 2.460 milions. El panorama per 2021 no és millor, 3.115 milions enfront dels 21.623 milions en despesa militar que va desgranar el Centre Delàs”.
“La tendència global cap a una militarització extrema de les relacions internacionals, és una realitat que sembla no tenir fi. Mentre es mantingui aquesta tendència, hem de posar l’alarma sobre que es decideixi fer front a qualsevol crisi mitjançant l’augment de la despesa militar, com la resposta a possibles futurs conflictes, resposta cada vegada més securitizadora, fins i tot davant la pandèmia, que exigeix un altre tipus de mesures”, ha alertat Jordi Calvo.
Compartir
Publicacions Relacionades
