El Centre Delàs rebutja l’ús d’armes no letals, però lesives, com les bales de foam
COMUNICAT DEL CENTRE DELÀS AMB MOTIU DE L’ÚS DE LES BALES DE FOAM
Des del Centre Delàs d’Estudis per la Pau volem expressar la nostra preocupació i rebuig davant l’ús que considerem desproporcionat i indegut de les llançadores de foam per part dels Mossos d’Esquadra en el context de protestes contra l’empresonament del raper Pablo Hasél.
Aquestes armes de precisió estan pensades per ser utilitzades contra subjectes molt concrets en situacions molt específiques en què la vida o integritat d’altres persones està en risc. Tot i així, el cos de Mossos d’Esquadra ha fet públic que entre dimarts i dimecres es van disparar 420 bales de foam, xifra que posa de manifest que es va utilitzar com a eina de dispersió general i no de precisió. Són diverses les fonts que han reafirmat que, efectivament, aquests projectils es van utilitzar contra la multitud de les manifestants de manera aleatòria, actuant contra les directrius internacionals d’ús d’aquest tipus d’armes.
Una jove de 19 anys va perdre un ull i com a mínim quatre altres persones més han notificat haver rebut impactes per aquest projectil, dues d’elles també a la zona del cap. Els estàndards internacionals dicten que no es pot disparar d’abdomen cap amunt ja que pot afectar els òrgans vitals. Tot i així, casos com els d’aquests dies demostren la mala praxi reiterada en el seu ús.
El Centre Irídia i Amnistia Internacional Catalunya han exigit des de fa temps que es faci públic el protocol d’ús de les llançadores que disparen bales de foam, fet que se’ls ha denegat repetidament al·legant motius que apel·len a la seguretat.
No obstant, si la població i les organitzacions de la societat civil no podem accedir a les instruccions que recullen el procediment d’ús d’aquestes armes, se’ns priva la possibilitat d’estudiar si el protocol és adequat i, amb això, de saber si els agents actuen en acord amb aquest. I allà on no es pot fiscalitzar la mala praxi, s’obre les portes a la impunitat.
Les armes considerades com a no-letals no maten, però destrossen vides. Mutilar és atemptar contra la integritat física i psicològica d’una persona i deixa seqüeles de per vida. Ser mutilada exercint el dret a manifestació, és un atemptat directe contra els Drets Humans i la vida que no hauria de tenir cabuda a les democràcies del s.XXI que s’autoanomenen plenes.
Tot i l’anunci dels mossos d’obrir una investigació interna per esclarir els fets del cas de la noia que va perdre un ull, la situació demana d’una investigació independent, mecanismes de control efectius, rendició de comptes i d’una reflexióestructural sobre el paradigma imperant de seguretat cada vegada més militaritzat i amb una excepcionalitat cada vegada més normalitzada.
Demanem que els cossos de seguretat aturin l’ús de les bales de foam a Catalunya i de qualsevol tipus d’armament davant de manifestacions ciutadanes, ja que la realitat demostra que, independentment dels protocols existents, el seu ús efectiu atempta contra les llibertats fonamentals pròpies d’un estat de dret.
Com hem expressat des de fa temps, aquest model de seguretat està lluny de posar les persones i els seus drets al centre. Toca fer una reflexió a fons, que passa pel replantejament estructural d’un model de gestió de l’ordre públic i la recerca de nous paradigmes que no tractin persones exercint el dret a la manifestació com a soldats de guerra.
Compartir
Publicacions Relacionades
