El Tractat Internacional sobre el Comerç d’Armes

El Tractat Internacional sobre el Comerç d’Armes

En un mar de desgràcies, hem de considerar una bona notícia que més de cinquanta països ja hagin signat el Tractat Internacional de Comerç d’Armes.

Perquè és positiu que un bon nombre d’estats, incloses algunes potències mundials, hagin signat un tractat que pretén evitar la venda d’algunes armes en algunes situacions determinades, especialment a aquells països on poden suposar una vulneració dels drets humans o amenaçar la pau.

Però la signatura d’aquest tractat no és en si mateixa una raó per alegrar-se i llançar les campanes al vol. Perquè, més enllà de les virtuts i defectes del seu articulat, si analitzem amb una mica de perspectiva històrica què ha passat a Europa i Espanya des que hi ha una suposadament “bona” legislació sobre comerç d’armes, veiem que tant Europa com Espanya han mostrat una tendència creixent en les seves exportacions d’armes quant a valor, nombre i països destinataris. Alhora que han continuat venent armes, com abans d’existir la llei, a desenes de països on es violen els drets humans i on hi ha conflicte armat, tot i la prohibició explícita de la legislació existent.

Les regulacions sobre el comerç d’armes no han aconseguit fins a dia d’avui reduir el volum del negoci armamentístic, sinó més aviat al contrari. Potser això explica el suport de grans potències productores d’armament al tractat. El cas d’Espanya és un bon exemple, el recent informe sobre comerç d’armes espanyol referit a les exportacions del 2012 així ho demostra. Segons les estadístiques, el 2012 l’Estat espanyol va exportar material de defensa per valor de 1.953 milions d’euros, cosa que el situa de nou entre els majors exportadors d’armament del món. A més, durant 2012 Espanya ha autoritzat exportacions d’armes per valor de 7.694 milions d’euros, que es realitzaran en els propers anys. De manera que és previsible que continuï la tendència alcista en el comerç d’armes espanyol, l’increment entre 2003 i 2012 ha estat d’un 410%. És evident, per tant, que el negoci de les armes a Espanya no s’està veient afectat ni per la crisi econòmica ni per les restriccions que imposen tractats i lleis.

Sobre la signatura del Tractat Internacional sobre el Comerç d’Armes, ens podem i hem de felicitar sobretot per la incidència de moltes entitats pacifistes que denuncien dia a dia les perversions del negoci de les armes, que han treballat dur perquè aquest tractat hagi sortit endavant . Ara haurem d’aconseguir que s’apliqui com cal. Per exemple, la Unió Europea i Espanya, sota el pretext de preservar els drets humans de la població siriana, permetran l’exportació d’armaments als rebels que pretenen enderrocar el règim dictatorial de Baixar al-Assad. És un cas flagrant d’hipocresia signar tractats per preservar els drets humans de la població i després enviar armaments a aquells que els violen. De fet, si s’apliquessin escrupolosament tant la llei de la UE de comerç d’armes com, en el cas d’Espanya, la legislació estatal, no hi hauria possibilitat que els estats membres de la UE poguessin exportar armes a Síria.



 03/07/2013

Linia de recerca :
Destaquem: Nou mapa interactiu sobre la militarització de fronteres!