La conferència del Centre Delàs “Europa i Món Àrab enfront del gihadisme” aborda com es tracta el terrorisme a Occident i de quines maneres es pot lluitar contra el fenomen

La conferència del Centre Delàs “Europa i Món Àrab enfront del gihadisme” aborda com es tracta el terrorisme a Occident i de quines maneres es pot lluitar contra el fenomen

Gihadisme, gihadistes, gihad… Tots reconeixem fàcilment aquests conceptes. Hi estem habituats perquè els llegim al diari o els escoltem a la televisió i la ràdio ben sovint. Tanmateix, l’ús que en fem no és adequat. Com explicava la professora en Sociologia del Món Àrab i Islàmic de la Universitat Autònoma de Madrid Gema Martín Muñoz a la conferència “Europa i Món Àrab enfront del gihadisme”, el terme gihad “és majoritàriament pacífic”.

Segons l’experta en Món Àrab, la gihad respon, per una banda, a l’esforç interior que ha de fer cada creient musulmà per complir amb les obligacions de l’islam. També té un caràcter col·lectiu, atès que ha estat darrere de lluites a favor de la descolonització i la resistència civil. Però en nom de la gihad també han sorgit grups que han iniciat una guerra contra suposats infidels. Tot i això, Martín Muñoz creu que utilitzar aquest terme per definir-los, com fem a Occident, només contribueix a legitimar-los. 

La xerrada, organitzada pel Centre Delàs d’Estudis per la Pau, va tenir lloc a la Casa de Cultura de Sant Cugat del Vallès el dimecres 27 de febrer, amb el suport de l’Ajuntament de Sant Cugat. A banda de la conferència, també va consistir en la presentació del llibre És una guerra? Gihadisme i terrorisme, el darrer de la col·lecció Pau i Desarmament del Centre Delàs, a càrrec dels coordinadors de la publicació, Pere Ortega i Joaquim Lleixà. Ortega és qui va moderar el debat.

Gema Martín Muñoz va anar desmuntant mites arrelats a Occident sobre el terrorisme, recordant, per exemple, que les principals víctimes d’aquests moviments “són àrabs i musulmanes”. De fet, “la possibilitat de ser víctima d’un atac terrorista és d’1 entre 1.100.000 al Regne Unit”, va afirmar Ortega. 

Malgrat això, el president del Centre Delàs va explicar com les estratègies sobre seguretat nacional de la majoria de països occidentals consideren el terrorisme com “la principal amenaça”. Segons la professora en Sociologia del Món Àrab i Islàmic, aquesta “lluita global contra el terror” contribueix a legitimar la figura del “bon dèspota”, el govern autoritari que “bloqueja el procés democràtic” en nom de “l’estabilitat i la lluita contra el terrorisme”. En aquest sentit, Lleixà va parlar de com el terrorisme sovint és interpretat com un acte de guerra que justifica estats d’excepció o guerres preventives. 

Martín Muñoz va remarcar la necessitat d’abordar políticament les causes diverses que fan néixer aquests moviments terroristes: “Amb l’exercici de la força i la seguretat” no és possible combatre’ls. 

Per exemple, l’origen dels grups Al-Qaeda i l’autoanomenat Estat Islàmic és ben diferent. Les polítiques depredadores tant de governs àrabs com dels Estats Units contra les societats islàmiques van ser “un element clau en l’empatia i el suport social” generat cap a Al-Qaeda, deia l’experta en Món Àrab. Les protestes àrabs a favor de la democràcia, al seu torn, van fer desaparèixer quasi del tot el grup. ISIS, en canvi, va néixer de les revolucions fallides, amb la legitimació del despotisme i amb especial força a l’Iraq.

“Terrorisme i contraterrorisme, tal com s’estan plantejant, es retroalimenten”, concloïa Gema Martín Muñoz. Per posar fi als moviments terroristes calen “alternatives polítiques democràtiques a les societats àrabs i islàmiques”.



Publicacions Relacionades
 01/03/2019

Linia de recerca :
Jornada: “Banca Armada i finances ètiques: la (des)inversió com a arma per una economia per la pau” amb Carlos Taibo i Jordi Calvo a València