La conferència d’inseguretat de Munic
Cada any se celebra a Munic una Conferència de Seguretat on es reuneixen els màxims mandataris mundials. La conferència d’aquest any ha estat pagada, com en anys anteriors, per empreses militars.
La geoestratègia mundial també té la seva conferència anual. Es reuneix a Munic pocs dies després que els magnats de les finances, corporacions i transnacionals es reuneixin a Davos per dirimir com incrementar el PIB dels seus comptes corrents particulars. A Munic, s’hi reuneixen per parlar de seguretat, però també dels beneficis que aquesta pugui aportar, ja que allà, a part dels representants de les cancelleries i ministeris de defensa, també hi són presents els fabricants i comerciants d’armes més importants del món.
Precisament són aquests els que sufraguen la conferència perquè esperen que durant l’esdeveniment es firmin contractes suculents que beneficiïn a les seves empreses. Aquest any, han estat dues de les més importants empreses militars alemanyes, que són: Krauss-Maffei, fabricant del conegut blindat Leopard (les forces armades espanyoles compten amb ells); i Thyssen-Krupp, subministradora de components d’armament i vella coneguda per la seva vinculació amb els règims prussià i nazi que van propiciar la 1ª i 2ª guerra mundials, empreses que s’han fet càrrec de les despeses de la conferència.
A Munic s’han tractat els canvis que s’han produït en la situació mundial. Segur que s’han debatut una infinitat de qüestions que preocupen a les potències: el conflicte que enfronta Xina i Japó per unes illes que limiten les seves aigües territorials; l’acord assolit sobre el supòsit i mai demostrat perill nuclear iranià; d’Ucraïna, de Corea del Nord, d’Afganistan… Però, el tema que absorbeix els debats, com ja va sent habitual els últims anys ha estat el terrorisme i el com combatre’l.
Aquest últim és el tema que més sedueix a les empreses militars i de seguretat, degut als enormes recursos que es dediquen per lluitar contra un enemic tan difícil de combatre. Per una banda hi ha l’enorme entramat de seguretat interna del qual es rodegen els estats per impedir un atac a l’interior dels seus territoris. És la denominada, als Estats Units, Homeland Security (seguretat interna), iniciada després dels atemptats de l’11-S i seguida després per tots els aliats del bloc atlàntic/occidental/capitalista. També sedueix a les insaciables empreses de seguretat per les enormes sumes que es dediquen a aquesta necessitat. Empreses que aporten tota la seva saviesa tecnològica per mostrar els avançaments que en aquest camp han aconseguit per controlar a tota la ciutadania. Dic controlar a la ciutadania perquè davant un enemic tan enigmàtic, els estats prefereixen sacrificar els drets i les llibertats de la població abans que actuar sobre les causes que provoquen el terrorisme. Seguretat, que passa també per atacar als invisibles terroristes allà on s’amaguin. En aquest sentit, a Munic, s’explicitaran tots els avenços que s’estan duent a terme per abatre els terroristes i enemics amb el nous enginys com els drons (avions no tripulats) i els robots.
El que és segur que no s’ha debatut en aquesta Conferència de Munic, ha estat com eradicar les causes que motiven el terrorisme. Que indubtablement existeix, però sembla difícil, sinó impossible, combatre’l amb mesures militars. No seria més oportú intentar posar solució al conflicte que enfronta àrabs i israelians sobre l’ocupació de Palestina? Per exemple, donant suport a un sol estat compartit per les dues comunitats, o la més difícil de sancionar a Israel per no acatar les resolucions de l’ONU fins possibilitar la creació de l’estat palestí.
Una altra mesura per deixar sense arguments als partidaris de la guerra santa contra EEUU i els seus aliats seria deixar de donar suport als règims autoritaris del Nord d’Àfrica i el Pròxim i Mitjà Orient. I en el seu lloc, pressionar-los perquè es respectin els Drets Humans de les seves poblacions, prèvia amenaça de retirar-los les ajudes.
Segur que mesures com aquestes ajudarien més i millor a desactivar les causes que motiven a aquests jihadistes a lluitar contra els que consideren causants dels greuges i atacs comesos contra el món musulmà.
Llegeix l'article a Público
Compartir
Publicacions Relacionades
