L’ANC i l’exèrcit català
El procés sobiranista que s’està portant a terme a Catalunya provoca situacions controvertides, entre d’altres, existeix la proposta d’un sector de l’Assemblea Nacional Catalana que proposa dotar-se d’un exèrcit.
La sectorial de defensa de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), ha emès un informe sobre com s’ha de constituir l’exèrcit d’un futur Estat català. Tant els mitjans de comunicació com la classe política s’han fet ressò, majoritàriament de forma desfavorable, tant, que la mateixa ANC s’ha vist obligada a emetre un comunicat en el què assenyala que aquesta opinió no representa el sentir de l’organització que només s’expressa a través del Secretariat Nacional, sinó que només és l’opinió d’una comissió. Però tot i això, que la web de l’ANC, doni aixopluc i destaqui una proposta tan agosarada dins del projecte “El país que volem” vol dir que mereix la seva confiança.
La lectura de la proposta condueix immediatament a observar que es tracta d’una acumulació de despropòsits. No hi ha cap avaluació estratègica de per què es necessita un exèrcit, ni del nombre d’efectius, ni de costos, tampoc de quins armaments i de quines instal•lacions i equips es disposarà. Només hi ha un apartat que anuncia la creació d’una armada proveïda de 2.000 efectius i alguns vaixells de guerra per protegir les aigües territorials. Deixant per més endavant l’elaboració de propostes pels exèrcits d’aire i terra. Però en canvi, el més important no ho diuen, que és saber de què i de qui han de protegir aquestes forces armades als catalans. En aquest sentit, produeix perplexitat que es dissenyi un exèrcit sense saber la qüestió més fonamental: l’estratègia de seguretat que determina quins són els riscos, perills i amenaces que planen sobre Catalunya i els seus habitants.
La proposta de creació d’un exèrcit fa temps que ronda pel cap d’alguns nacionalistes catalans, ja que s’ha plasmat en alguns informes que s’han fet públics. En algun d’ells es parlava de 25.000 efectius i uns costos que podien rondar els 2.500 milions. Però que ara sorgeixi des de dins de l’ANC té la seva importància per l’enorme influència que té aquesta organització en el procés sobiranista català. Proposta que ens hauria de fer reflexionar sobre la classe d’Estat que es pretén construir. Per que demanar un exèrcit, és considerar que el futur Estat, al menys en l’àmbit de la seguretat i defensa, es crearà de forma similar del que es pretén separar i altres similars, que per cert són la immensa majoria. Estats que consideren la força militar com el pilar decisiu de la seguretat, encara que sigui com a última instància, per resoldre els conflictes. Quan la defensa i la seguretat nacional podria exercir-se per altres mitjans polítics, diplomàtics, agències, centres … i acords entre estats amb qui compartir la seguretat. I per descomptat amb cossos especials que puguin proporcionar seguretat tan de l’espai aeri com marítim, com evidentment de la població. A més d’aspirar i treballar per una governança regional (UE) i mundial (ONU) reformades que disposessin de cossos de seguretat propis per preservar la pau.
En aquest sentit, la proposta de la sectorial de l’ANC vol reproduir el principi de Weber que sustenta que l’hegemonia de la violència recau solament en mans de l’Estat. Quan l’alternativa hauria de ser aspirar a minimitzar el màxim la violència de l’Estat, substituir-la per seguretat humana, que desplaça la defensa de l’Estat pel de les persones, i sobre tot, comprometre a la ciutadania en la regulació de la violència.
Arriscada proposta també per altres motius. Primer per no haver tingut en compte que a Catalunya té una forta petjada el treball per la pau. Prova d’això és l’existència de diversos centres que treballen per una cultura de pau i que difonen estudis de seguretat i de resolució de conflictes, com el mateix Institut Català Internacional per la Pau que depèn del Parlament de Catalunya; d’organitzacions que estan presents en campanyes tant nacionals com internacionals de desarmament; de diverses entitats que treballen per la defensa dels drets humans, la solidaritat i la cooperació internacional com a agents de construcció de pau. Conjunt d’entitats que vesteixen un moviment per la pau que ha demostrat la seva capacitat de mobilitzar la població davant de diferents guerres, recordem les guerres de l’exIugoslavia i Iraq. Per això no deixa de sorprendre, que l’ANC doni aixopluc a un grup que ha llençat una proposta tan arriscada. Per una banda, perquè no ha dialogat amb aquest ampli entramat d’institucions; i per una altra, perquè molts catalans es poden sentir defraudats pel país que s’està dissenyant des de l’ANC.
Llegeix l'article al Diari Ara.
Compartir
Publicacions Relacionades
