Entitats ecologistes, pacifistes i feministes ens unim en la campanya ‘Descarbonitzar És Desmilitaritzar’ per exigir l’obligació de declarar i reduir la petjada de carboni del sector militar

Representants del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, Ecologistes en Acció, Dones x Dones i Extinction Rebellion Barcelona, vam presentar la campanya ‘Descarbonitzar És Desmilitaritzar’ en roda de premsa a Barcelona, per tal de donar a conèixer els seus objectius, les seves demandes i les accions previstes pels propers mesos. Aquesta campanya ja compta amb més de 40 adhesions, principalment d’organitzacions i col·lectius del moviment ecologista i pacifista, però també, d’altres que treballen per la justícia social.

La campanya se centra en exigir que les forces armades i la indústria militar declarin les seves emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) i les redueixin. Per això una de les estratègies d’incidència serà impulsar accions de denúncia amb demandes concretes, per complir un doble objectiu: la conscienciació i ampliació de coneixement de la societat sobre la relació entre el sector  militar i l’emergència ecològica; i l’assoliment de canvis i transformacions entre els agents denunciats, això és, transparència a l’exèrcit espanyol.

Carolina Pérez, d’Ecologistes en Acció, va explicar que aquesta “campanya cerca reforçar els vincles entre les reivindicacions pacifistes, ecologistes, feministes i per la transformació social cap a una Justícia Global, entenent-les com a inseparables en els seus objectius”. La campanya també pretén estendre la idea que una societat ambientalment més justa és inseparable d’una societat desarmada i desmilitaritzada. Per a això s’impulsaran accions de sensibilització, formació, mobilització i incidència política, totes elles mitjançant l’enxarxarment i el treball coordinat entre totes les participants.

De fa temps la comunitat científica insisteix en la necessitat de reduir les emissions de GEH per evitar un augment encara major i més catastròfic de la temperatura mitjana de la Terra. Les emissions del sector militar són en aquest sentit molt rellevants: malgrat que no hi ha un registre rigorós d’aquestes emissions de les forces armades i la informació de la indústria militar és, en general, deficient i incompleta, Teresa de Fortuny, del Centre Delàs, va exposar que “un estudi de l’any 2022 estimava la petjada de carboni militar mundial en un 5,5% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle globals”. Aquestes emissions són similars a les de l’aviació comercial.

Les forces armades són grans consumidores d’energia i, per tant, grans contribuidores a l’emergència ecològica. Una avaluació completa s’ha de basar en el cicle complet de la vida (petjada de carboni) del sector militar, que inclou totes les fases del cicle, des de l’extracció de matèries primeres necessàries per a la fabricació d’armament i d’equipament militar, passant per la seva fabricació, per la seva utilització i per la gestió dels residus. Això vol dir que cal comptar tant les emissions directes (consum energètic de les bases i consum de combustibles fòssils dels vehicles militars terrestres, vaixells i aeronaus) com les indirectes (producció d’armes, d’equipament militar i cadena de subministrament militar). De fet, recerques fetes en l’àmbit militar de la UE i del Regne Unit demostren que són la fabricació d’armament i les cadenes de proveïment les que representen la part més elevada de les emissions militars. A més, com va alertar Fortuny “la UE està en ple procés de rearmament, militarització i adopció de posicions bel·licistes, procés que darrerament s’ha intensificat de forma accelerada”.

D’altra banda, s’estima que els terrenys d’entrenament i les finques militars representen entre l’1 i el 6% de la superfície terrestre. Els camps de tir en terreny militar poden incrementar el risc d’incendis, una font important d’emissions i disminueixen la capacitat de la vegetació i del sòl d’emmagatzemar carboni. Els exercicis d’entrenament i maniobres militars per si sols també generen importants emissions GEH i degradació del sòl. El manteniment de les bases militars també danyen els ecosistemes.

Les forces armades generen residus, com ara municions que, generalment, es destrueixen per detonació o crema. Aquesta pràctica contamina la terra, genera productes nocius i emet GEH. Encara hi ha exèrcits on la gestió de residus es fa en pous oberts en els quals es cremen les deixalles. En ocasions també s’enfonsen a l’oceà vaixells de guerra obsolets. També s’han detectat productes químics molt contaminants i tòxics en aigües subterrànies i de boca en diferents zones properes a bases militars.

Les activitats militars, però, malgrat ser, com s’ha dit, altament pol·luents, no han de comunicar les seves emissions GEH a Nacions Unides. La comunicació i la reducció de les emissions militars, al Protocol de Kyoto de 1997, van quedar exemptes per la pressió dels Estats Units. L’Acord de París de 2015 va suprimir-ne l’exempció, però permet la voluntarietat de la informació sobre emissions militars i deixa la seva reducció al criteri de cada país. Tampoc les empreses d’armes no estan obligades a informar sobre les seves emissions.

En termes generals hi ha molt poca informació i molt poc fiable (quan hi és) sobre les emissions del sector de defensa (forces armades i indústria militar).

Hi ha una necessitat urgent d’incloure l’àmbit militar en els compromisos dels estats de reduir les seves emissions de GEH. “És urgent que s’equipari el sector militar als sectors civils pel que fa a informar i reduir les emissions GEH. Encara més si es té en compte que el sector militar no beneficia en absolut la immensa majoria de la població i que el poder (polític i econòmic) està promovent un increment en la militarització mundial”.

Manifest ‘Descarbonitzar És Desmilitaritzar. Control i limitació de les emissions militars’

De fa temps la comunitat científica insisteix en la necessitat de reduir les emissions de GEH per tal d’evitar l’augment de la temperatura mitjana de la Terra. Però les diferents Conferències de les Parts sobre el canvi climàtic (COP) no han estat capaces d’incloure l’àmbit militar en l’obligatorietat de reducció d’emissions GEH. La informació sobre (i la reducció de) les emissions de GEH militars van quedar exemptes de l’acord de Kyoto (1997). L’acord de Paris (2015) en va suprimir l’exempció, però permet la voluntarietat de la informació i deixa la reducció al criteri de cada país.

Les emissions de GEH del sector militar són rellevants. No hi ha un registre rigorós d’aquestes emissions de les forces armades i la informació de la indústria militar és, en general, deficient i incompleta. Malgrat tot, s’estima que les emissions de GEH del sector militar (forces armades i indústria militar), representen el 5,5% de les emissions mundials, similars a les emissions de l’aviació comercial.

Segons el Reglament Europeu sobre el Clima, els països de la UE han de reduir les emissions de GEH almenys en un 55% des de 1990 fins a 2030, amb l’objectiu de la neutralitat climàtica el 2050. En el cas de l’Estat espanyol, la Llei 7/2021 de canvi climàtic i transició energètica estableix l’objectiu de reduir, el 2030, les emissions de GEH en un 23% respecte a nivells de 1990. La llei espanyola exclou totes aquelles activitats, instal·lacions, equipament i armament, l’objectiu dels quals sigui la protecció dels interessos essencials de la Defensa Nacional i de la Seguretat Pública (disposició addicional 1a).

A l’Estat espanyol es desconeixen les emissions de les Forces Armades i la informació de la indústria militar sol ser molt incompleta o inexistent, amb alguna excepció.

Les emissions de GEH associades a les forces armades i la indústria militar s’han de comptabilitzar en el total d’emissions i s’han de reduir. En cas contrari, si la resta de sectors econòmics aconsegueix la neutralitat d’emissions, aquesta serà falsa ja que el sector militar seguirà emetent. Per altra banda, si no s’informa d’aquestes emissions no es podrà fer un seguiment i implementar mesures de reducció.

L’Estratègia de Seguretat Nacional i la Directiva de Defensa Nacional de l’Estat espanyol assenyalen el canvi climàtic com a font potencial d’amenaces per a la seguretat nacional, com ara les migracions climàtiques. També assenyalen la creixent manca de recursos com un perill per a la seguretat energètica. Afirmen que s’han d’afrontar aquests perills, fins i tot, si cal, militarment. Documents homòlegs de la UE i de l’OTAN expressen el mateix.

Per tot això, demanem al Govern espanyol que:

1. Informi de les emissions de GEH de les forces armades espanyoles.
2. Obligui a les empreses del sector de defensa i seguretat que declarin de forma
   segregada les emissions de GEH corresponents a la fabricació d’armament i de
   material de defensa.
3. Declari les emissions de GEH associades a les forces armades i a la indústria
   armamentista en els informes que tramet als diversos organismes
   internacionals.
4. Impulsi un acord entre els estats, en les properes COP, per establir
   l’obligatorietat d’informar sobre (i de reduir) les emissions de GEH del sector
   militar: forces armades i indústria armamentista.
5. Dirigeixi els recursos que destina a protegir-se, tant de les migracions
   climàtiques com de la inseguretat energètica, a promoure la justícia social i
   mediambiental.

Aquest manifest està obert a adhesions d’organitzacions en aquest enllaç.
Un primer llistat d’entitats adherides és públic des del 13 de juny de 2024 a les 11:00h, coincidint amb el llançament de la campanya ‘Descarbonitzar És Desmilitaritzar’.

Aquesta iniciativa cerca reforçar els vincles entre les reivindicacions pacifistes, ecologistes, feministes i per la justícia global, entenent aquestes com a inseparables en els seus objectius i tractant de posar llum a les interconnexions entre militarisme i clima. És una iniciativa del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, Ecologistes en Acció i Extinction Rebellion.

Llista d’adhesions:
Ecologistas en Acción
Extinction Rebellion
Centre Delàs d’Estudis per la Pau
Greenpeace
Lafede.cat – Federació d’organitzacions per a la justícia global
AIPAZ
Plataforma Desmilitaritzem l’Educació de Catalunya
Observatori del Deute en la Globalització
Justícia i Pau Barcelona
FundiPau
WILPF España
Alternativas Noviolentas
Unipau (Universitat Internacional de la Pau)
SETEM Catalunya
Irídia – Centre per la Defensa dels Drets Humans
Fundación Cultura de Paz
Alternativa Antimilitarista.MOC/ADNV(Canarias)
Ecologistas en Acción-Córdoba
Novact
End Fossil BCN
Instituto de la Paz y los Conflictos, Universidad de Granada
Ongi Etorri Errefuxiatuak
Ecologistas La Parrilla
Coordinadora Andalucía con Palestina
La Guerra Empieza Aquí
CCOO de Catalunya
Asociación Paz con Dignidad
Burla Verde O Courel
Ecologistas en Acción de Sanlúcar
CNT-AIT Granada
La Coordinadora de Organizaciones para el Desarrollo
Assemblea 15M de Sarrià-Sant Gervasi
IPB Barcelona
DonesxDones
Comissió Catalana d’Acció pel Refugi
Antimilitaristes-MOC València
Pressenza
Coordinadora Andaluza de Mareas Blancas (CAMB)
Asociación para la Defensa de la Sanidad Pública (ADSP)
Servei Civil Internacional de Catalunya (SCI CAT)

---