Pot ser que amb els nostres diners financem la guerra?

Pot ser que amb els nostres diners financem la guerra?

Una guerra, o dit amb termes acadèmics, un conflicte armat, és segons la Universitat d’Uppsala, “una incompatibilitat impugnada que afecta el govern i/o el territori on l’ús de la força armada entre dues parts, de les quals almenys una és el govern d’un estat, provoca almenys 25 morts relacionades amb la batalla en un any natural.” Com veiem la definició inclou de manera inequívoca l’ús de les armes, l’eina de les guerres.

Les armes les fabriquen empreses en la seva majoria de titularitat privada, però es compren amb diners públics, en la seva pràctica totalitat. Segons els SIPRI, els pressupostos militars  anuals de cada país, superen amb escreix els dos bilions de dòlars. La facturació de les 100 principals empreses d’armes del món ronda els 400 mil milions $, tenint en compte que hi ha milers d’indústries militars, gairebé totes als països OTAN i el seu entorn, a més de la Xina i a la Federació Russa.

No seria sorprenent que la facturació de totes elles sigui més del doble de la xifra esmentada. És a dir un percentatge d’entre el 20 i el 40% dels pressupostos militars globals són dedicats per produir, cada any, nous armaments.

Armes per a la guerra o guerres per a les armes?

Els gràfics que mostren l’evolució dels conflictes armats precisament d’Uppsala, dibuixen una tendència d’augment i disminució al llarg dels anys que coincideix amb les pujades o baixades de la despesa militar global i, el que és més representatiu, també segueix la mateixa evolució que les exportacions d’armes, que també quantifica el SIPRI. Què va ser primer, l’ou o la gallina? En aquest cas és obvi, la guerra implica armes, són primer les armes i després la guerra.  Fins aquí res de nou, més enllà de confirmar com de pervers és el cercle viciós de les armes, que necessita de les guerres o de l’amenaça de que en pugui haver-hi, perquè les accions de les indústries militars cotitzin a l’alça.

I els bancs, què pinten en tot plegat?

Si parléssim amb qualsevol economista, que sàpiga que tres quartes parts dels balanços de les empreses militars es sosté gràcies al deute que aquestes tenen o bé amb bancs o que gestionen, amb ampliacions de capital, emissió de bons, pagarés, ineludiblement amb bancs, diria que pinten no molt, sinó tot. Sense els bancs  poques empreses d’armes subsistirien, i sense el suport de l’Estat, que és qui els compra les armes, li les paga per avançat, accepta de bon grat augments que dupliquen els costos inicialment acordats, i que els ajuda a exportar a altres països, ja no en quedaria cap.

El sector armamentístic és des d’un punt de vista econòmic un dels més insostenibles. Aleshores, per què es manté? Perquè hi ha qui guanya molts diners amb el negoci de les armes. Hi ha qui s’enriqueix, seguint l’argumentari d’aquest article, de les guerres.  Qui ho fa en primera instància? Els propietaris de les empreses d’armes,  no hi ha negoci més segur que vendre armes, el client mai fallarà i de vegades, resulta que el que ara és comprador despres és productor, i viceversa. Hi ha hagut no pocs ministres que abans o després de ser-ho s’han dedicat al negoci armamentístic. I qui es beneficia també, els bancs.

Als bancs que es beneficien del terrible negoci que impulsen les guerres, els anomenem Bancs armats, perquè són peça indispensable del cicle econòmic que fa que hi hagi a l’abast de soldats d’un bàndol i l’altre, l’eina que dona nom als conflictes armats.

Recentment, vam dur a terme al Centre Delàs d’Estudis per la Pau, un estudi que tractava de mostrar més evidències, si és que en calen, de que es finança la guerra. I vam posar el focus en una guerra com totes, on es cometen crims de guerra i on les víctimes són, com sempre, la població civil. Em refereixo a la guerra del Iemen i a les armes que sabem que es van vendre a Aràbia Saudita i a Emirats Àrabs Units des que va començar la guerra el 2015.

Armes per cometre crims de guerra, qui les haurà finançat? Armaments fabricats per Airbus, General Dynamics, Boeing, Thales, Rols Royce, Navantia, Leonardo, Raytheon, Rheinmentall van arribar a mans dels exèrcits esmentats per fer el que sap tothom, cometre crims de guerra. Empreses que han sigut finançades pel BBVA, Santander, Bankia-Caixabank, Bankinter, Sabadell, Mediolanum… El detall a l’informe 48 del Centre Delàs “Finançament de les armes de la Guerra de Iemen.”

Financen els bancs la guerra? Si sabem que sense els bancs no hi hauria gairebé empreses d’armes, podríem dir que sense el suport dels bancs no hi hauria guerres? 
El que podem és, com a mínim, decidir si nosaltres, amb els nostres diners, volem contribuir al fet que hi hagi guerres. Per estar segurs de que no ho fem, només hi ha una opció, la banca que rebutja de ple finançar les empreses d’armes.


  Llegeix l'article a Banca Ética Blog

Publicacions Relacionades
 02/11/2022


Linia de recerca :
Publicat en Banca Ética Blog, el 25/10/2022