17/11/2023
Publicat en Barcelona, Brussel·les
El paper rellevant de la indústria militar espanyola en la primera ronda del Fons Europeu de Defensa: dels 60 projectes aprovats, 42 són amb participació espanyola
El Fons Europeu de Defensa suposa un increment substancial de la despesa militar a Europa, tant a través del pressupost comunitari com dels pressupostos dels Estats membres, que cofinançaran els projectes i a més, hauran de comprar els productes resultants de la investigació.
Barcelona, Brussel·les, 17 de novembre de 2023. Un nou Working Paper que publica el Centre Delàs d’Estudis per la Pau amb la col·laboració de la Xarxa Europea Contra el Comerç d’Armes (ENAAT, per les seves sigles en anglès) i l’International Peace Bureau a través de la seva campanya global sobre el comerç d’armes GCOMS, analitza els primers programes aprovats pel Fons Europeu de Defensa (FED), un programa de finançament d’investigació de productes i tecnologia militars.
La indústria europea de defensa i seguretat durà a terme aquesta recerca militar, cobrarà les subvencions del Fons, es quedarà la propietat intel·lectual dels resultats de les investigacions i, finalment, es lucrarà venent aquests resultats als Estats membres, que hi estaran obligats per la pròpia regulació del FED. “Es tracta d’una jugada mestra per part de la indústria militar europea, que va ser qui va aconsellar el finançament públic de recerca militar, a través del consell assessor anomenat Grup de Personalitats, i serà la gran beneficiada de la implementació del FED”, explica Teresa de Fortuny, investigadora del Centre Delàs i coautora de la publicació. El Grup de Personalitats el va crear el 2015 la Comissió Europea amb la missió d’aconsellar sobre investigació militar, i la indústria de defensa hi va tenir un pes destacat: dels 16 membres, set eren els presidents d’empreses d’armament (Indra, MBA, Saab, Airbus, BAE Systems, Leonardo, Liebherr-Aerospace) i dos eren els presidents de centres de recerca militar (Fraunhofer-Gesellschaf i TNO). “La indústria militar ha tingut un paper cabdal en la implementació del Fons Europeu de Defensa”.
El Fons s’ha integrat a l’actual Marc Financer Plurianual 2021-2027 de la UE, amb una assignació de 8.000 milions d’euros, als quals se sumaran, en el cas dels projectes de desenvolupament militar, les contribucions dels Estats membres. Fons públics subvencionaran projectes de recerca (el 100% dels costos amb càrrec a la UE) i projectes de desenvolupament de productes i tecnologia militars (20% amb càrrec a la UE i 80% amb càrrec als Estats membres).
“És la primera vegada que la UE destinarà recursos per a investigació estrictament militar. El Fons Europeu de Defensa forma part del procés de militarització que la Unió Europea va iniciar anys enrere i exacerbarà una carrera armamentista i alimentarà els conflictes armats arreu, i mai la pau, allunyant-se encara més dels valors fundacionals de la UE”, apunta Xavier Bohigas, investigador del Centre Delàs i coautor del Paper.
Dels 142 projectes que es van presentar a la primera convocatòria de finançament d’aquests fons europeus (oberta l’any 2021, amb resolució el 2023), en van ser seleccionats 60, als quals se’ls destina un pressupost de 1.166 milions d’euros. Dels 60 projectes aprovats, 42 compten amb participació d’entitats (empreses, centres de recerca, universitats) espanyoles i els correspondran 1.027 milions d’euros, el 88% del total de finançament. Destaca Indra, amb presència en 18 projectes, dels quals en coordina un, amb un total de 27.032.362 euros assignats. El segueixen Navantia (que també coordina un projecte), GMV Aerospace and Defence i Sener, totes tres amb participació en 5 projectes. Sener, coordina dos projectes, un dels quals és l’únic integrant de l’àrea de Defensa aèria i antimíssils i el de major subvenció (100 milions). A continuació vénen Thales (4 projectes) i Airbus (3 projectes). La resta d’empreses col·laboren únicament en un o dos projectes. El principal centre espanyol de recerca militar, INTA, participa en 7 projectes. En total, les entitats espanyoles coordinaran 14 (el 23%) dels 60 projectes, pràcticament un de cada quatre.
Les 20 entitats espanyoles que reben més finançament del total de les seves participacions a la primera convocatòria del Fons Europeu de Defensa
Elaboració pròpia. Font: https://ec.europa.eu/info/funding-tenders/opportunities/portal/screen/opportunities/projects-results;programCode=EDF
La publicació fa una anàlisi tècnica d’una mostra de 14 dels projectes aprovats, que conclou que tots ells es poden considerar com a controvertits des de la perspectiva dels principis i valors fundacionals de la Unió Europea. Però no només això, “els projectes que plantegen fer servir noves tècniques d’intel·ligència artificial amb aprenentatge profund són especialment preocupants perquè la seva probabilitat d’error mai no podrà ser nul·la, per la seva manca d’explicabilitat i per la possible manca de supervisió durant el seu ús. Els sistemes militars d’IA haurien de ser sotmesos a un escrutini estricte per experts no militars reconeguts i per comitès d’ètica”, apunta Pere Brunet, investigador del Centre Delàs i també autor de l’estudi.
Finalment, destaca que algunes de les empreses europees amb major participació en els projectes aprovats del FED tenen uns llargs historials de corrupció i frau, i les empreses espanyoles no en són cap excepció, com és el cas d’Indra, GMV Aeroespace and Defence i Instalaza.
Per a més informació i entrevistes:
Maria Vazquez / premsa@centredelas.org / 633561498 / 934411947
Compartir
Publicacions Relacionades
