La despesa militar rècord de l’OTAN el 2023 va causar més emissions GEH que Qatar: un nou informe alerta de l’impacte climàtic de l’Aliança Atlàntica

Mentre l’OTAN celebra el seu 75è aniversari a Washington D.C. Del 9 a l’11 de juliol de 2024, una nova investigació mostra que la seva despesa militar rècord de 1,34 bilions de dòlars produeix milions de tones d’emissions de gasos d’efecte hivernacle i desvia milions de dòlars del finançament climàtic.

La investigació El Clima al punt de mira^[1], elaborada per l’organització internacional Transnational Institute, Stop Wapenhandel (Països Baixos) i Tipping Point North South (Regne Unit) i copublicat pel Centre Delàs d’Estudis per la Pau, ha realitzat els càlculs basant-se en les darreres dades sobre despesa militar de l’Institut Internacional de Recerca per a la Pau d’Estocolm (SIPRI).

L’informe conclou que:

• La despesa militar global de l’OTAN de 1,34 bilions de dòlars el 2023 produeix una quantitat estimada de 233 milions de tones mètriques equivalents de CO2 (tCO2e) ^[2]. Això és més que les emissions anuals de GEH de Colòmbia o Qatar.

• L’augment de la despesa militar de l’OTAN de 126.000 milions de dòlars el 2023 produirà un augment estimat de 31 milions de tones mètriques equivalents de CO2 (tCO2e). Això equival a les emissions anuals de CO2 d’aproximadament 6,7 milions de turismes^[3].

• El compliment de l’objectiu del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) de reduir les emissions un 43% per al 2030 en comparació dels nivells de 2019 requeriria una reducció anual de les emissions militars d’almenys un 5%, sense tot i això, l’OTAN va augmentar les seves emissions militars al voltant d’un 15% el 2023 i sembla que continuarà augmentant les emissions aquesta dècada.

• Només l’augment de la despesa militar de l’OTAN del 2023 ja pagaria el finançament climàtic mínim pels països en desenvolupament proposat aquest any a les negociacions climàtiques de l’ONU^[4]. La despesa militar total de l’OTAN el 2023 pagaria 13 vegades aquest finançament i començaria a proporcionar els nivells de finançament climàtic necessaris per fer front a la crisi climàtica.

L’informe es basa en un altre de més extens, El clima sota foc creuat, publicat l’octubre del 2023, en què es calculaven les probables implicacions financeres, així com l’augment de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, que es produirien si tots els membres de l’OTAN complissin el compromís d’augmentar la despesa militar fins a un mínim del 2% del PIB. Si complissin aquest compromís del 2%, el 2028 es produiria una empremta de carboni militar total estimada en 2.000 milions de tCO2e, superior a les emissions anuals de GEH de Rússia. L’OTAN també gastaria uns 2,57 bilions de dòlars addicionals, suficient per pagar la xifra que el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) estima com els costos d’adaptació al clima dels països d’ingressos baixos i mitjos durant set anys.

Les úniques que guanyen amb l’augment de la despesa militar són les empreses armamentístiques, els beneficis de les quals s’estan disparant amb aquest augment dels pressupostos militars. L’informe mostra que la cartera de comandes de 10 de les principals empreses armamentístiques mundials va créixer una mitjana de més del 13% entre el 2022 i el 2023.

“El nostre clima ha esdevingut tràgicament una víctima de l’OTAN, atrapada en el punt de mira de l’impuls global cap a la guerra. La despesa militar rècord de l’OTAN està augmentant les emissions climàtiques i desviant un finançament valuós de l’acció climàtica en una dècada crucial. Pot ser que l’OTAN s’autoanomeni una aliança per a la seguretat, però està posant més llenya al foc climàtic que posa en perill la seguretat de la gent i del planeta”, apunten les coautores de l’informe, el Dr. Ho-Chih Lin i Deborah Burton, de Tipping Point North South.

El coautor de l’informe, Nick Buxton, del Transnational Institute, afegeix: “A la dècada dels 90, al final de la Guerra Freda es va aconseguir un dividend de pau que va alliberar recursos per invertir en necessitats socials als Estats Units, Europa i Europa de l’Est. Ara que els Estats Units i altres regions s’enfronten a onades de calor devastadores, necessitem urgentment que l’OTAN posi fi al seu bel·licisme i se sumi a la pressió internacional a favor d’un dividend de pau climàtic: una retallada de la despesa militar a escala mundial que permeti a la comunitat internacional invertir en un futur segur per a tothom. No hi pot haver un país ni una aliança segures en un planeta insegur”.

“Mentre el planeta arriba a un punt d’inflexió climàtic, és una bogeria que estiguem invertint a fer encara més rics els comerciants d’armes, en lloc de protegir aquells les vides dels quals estan sent devastades pel col·lapse climàtic”, conclou Mark Akkerman, investigador de Stop Wapenhandel, Campanya Holandesa contra el Comerç d’Armes.

Per a més informació i entrevistes:

Maria Vázquez (Centre Delàs d’Estudis per la Pau):

premsa@centredelas.org / 633561498 / 934411947

---

^[1] L’informe complet està disponible a https://www.tni.org/climatecrosshairs També disponible en castellà, anglès, francès i alemany.

^[2] Les últimes xifres de despesa militar procedeixen del SIPRI (22 d’abril de 2024), Trends in World Military Expenditure, 2023 https://www.sipri.org/publications/2024/sipri-fact-sheets/trends-world-military-expenditure-2023  L’estimació de les emissions es basa en un factor de conversió despesa-emissió de 0,000534 tCO2e per dòlar estatunidenc. L’explicació completa del càlcul pot trobar-se en l’Apèndix 1 de https://www.tni.org/files/2023-10/NATOs%20Climate%20Crossfire.pdf

^[3]  Cotxe de passatgers mitjà dels EUA. Disponible en: https://www.epa.gov/greenvehicles/greenhouse-gas-emissions-typical-passenger-vehicle

^[4] 100.000 milions de dòlars es consideren el mínim necessari de finançament climàtic per al Nou Objectiu Quantificat Col·lectiu (NCQG, per les seves sigles en anglès), que s’està negociant actualment a la CMNUCC. Aquest va ser l’objectiu que els països desenvolupats es van comprometre a complir per al 2020 a la cimera de la CMNUCC celebrada a París el 2015, i que no van complir en termes reals. En realitat, calen bilions de dòlars per fer front als costos climàtics.

---