10/11/2022
Publicat en Barcelona
El Centre Delàs denuncia la banalització de les armes antiavalots (generalment denominades no letals) que reivindica com a potencialment letals per la seva capacitat real de matar
- La indústria productora d’armes potencialment letals, liderada pels EUA i per Europa, presenta una previsió de creixement del 6% anual per als propers anys, en un context d’auge de les protestes socials a tot el món.
- Un nou informe analitza el paper militaritzador de les armes potencialment letals sobre els cossos policials així com la inseguretat i l’erosió de drets que genera el patir lesions en contextos de protesta.
Barcelona, 10 de novembre de 2022. Hi ha una banalització en l’ús de les anomenades armes no letals (o armes antiavalots) tenint en compte els danys i lesions que arriben a comportar, així com la manca de seguiment i transparència. Així ho conclou un nou informe del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, que apunta que estem davant d’un tipus d’armament que ha estat creat, essencialment, per a la repressió i la contenció de les protestes decolonials i obreres del segle XX. La manera d’utilitzar aquestes armes és moltes vegades al centre de les denúncies per part d’organitzacions de drets humans. La mala praxi en l’ús d’aquestes armes ha comportat, com s’apunta, una vulneració dels drets humans i la integritat física en diverses geografies del món. La nova investigació “Armes potencialment letals. Sobre com militaritzar l’espai públic i traumatitzar els cossos”, documenta, com a exemple, com en el cas de les protestes de les Armilles Grogues i contra la reforma de les pensions a França més d’una cada sis persones van patir lesions craneoencefàliques, les quals van ser provocades per armes com el bastó policial (43%), els projectils d’impacte cinètic (13,9%), les granades d’impacte cinètic (17,6%), les granades explosives (12,5%) i cartutxos de gas lacrimogen (36,4%).
“La proliferació durant dècades d’aquestes armes sota l’etiqueta ‘no letals’ i sense una regulació, seguiment i transparència adequada ha conduït a un ús il·lícit generalitzat a nivell global. Operades en un marc d’opacitat i d’impunitat, les armes potencialment letals han provocat i continuen provocant lesions, discapacitat i mort”, afirma Anna Montull Garcia, investigadora del Centre Delàs i una de les autores de l’informe.
Destaquen també els vincles que presenta l’ús d’armes potencialment letals amb la militarització creixent de l’espai públic, vinculades al procés securititzador de les ciutats. Així ho mostren diferents escenaris de creació de cossos paramilitars per abordar la securitització de la pobresa, com és el cas del Brasil amb la creació del BOPE o el cas de Vancouver amb la creació de la Military Liaison Unit (MLU), una unitat que combina estratègies i personal militar i civil. Als Estats Units, la denominada “guerra contra les drogues” ha derivat en una militarització de la policia amb la creació dels Special Weapons and Tactics (SWAT), que utilitzen eines i tàctiques més pròpies dels militars. Totes aquestes accions responen al que els militars anomenen “guerres de quarta generació”, un concepte basat a entendre els espais urbans com a nous escenaris de guerra.
Tot això passa, com assenyalen les investigadores, en un context de protestes socials violentes creixents, que s’estima que han augmentat en un 49% des del 2008 a tot el món.
D’aquesta manera, les armes potencialment letals es troben a l’escenari ideal per expandir-se, com ho demostren les dades de creixement del mercat d’aquestes armes, que s’espera que arribi als 9.380 milions de dòlars per al 2028, amb un augment anual del 6,1% i més d’un 52% en 7 anys. Es tracta d’un mercat dominat pels Estats Units i per Europa, repetint el patró que es dóna amb les armes convencionals.
“És possible que el creixement i l’expansió del mercat, l’ús i l’adquisició d’armes potencialment letals estigui contribuint a l’esclat de protestes més violentes a tot el món, malgrat els intents dels governs per afirmar que són armes que ‘humanitzen’ les intervencions policials en ser suposadament ‘no letals’”, apunta Ainhoa Ruiz Benedicto, també investigadora del Centre Delàs i autora de la publicació.
En aquest sentit, la investigació conclou que de les principals empreses que dominen el mercat de les armes potencialment letals, 10 de 15 són dels Estats Units (ALS, ASP, Combined Systems, PepperBall Technologies, Non Lethal Technologies, Axon Enterprise, Byrna Technologies, Raytheon Company, Safariland i Zarc International). La resta d’empreses destacades d’aquest mercat provenen d’Israel (ISPRA), el Brasil (Condor Non Lethal Technologies), el Canadà (Lamperd Less Lethal), Alemanya (Rheinmetall) i Bèlgica (FN Herstal). A més, s’han trobat armes potencialment letals de les empreses analitzades en diferents contextos d’abús policial i mala praxi, són els casos de: ISPRA (Israel) als Territoris Ocupats a Palestina, a les protestes a Burundi del 2015 i a l’Azerbaidjan el 2013 ; Condor (Brasil) al Sudan el 2021 i a Bahrain el 2011; PepperBall (Estats Units) durant l’Atur Nacional a Colòmbia el 2011; Safariland (Estats Units) a la frontera dels Estats Units contra les persones migrants; Rheinmetall (Alemanya) i NonLethal Technologies (Estats Units) a Bahrain el 2011; Combined Systems (Estats Units) als Territoris Ocupats per Israel i a Egipte el 2011. A tall d’exemple, l’ús de drons dissenyats per la israeliana ISPRA per dispersar gas lacrimogen o granades que poden colpejar els manifestants en caure i que en xocar contra el sòl deixen anar gas lacrimogen, va ser reportat per primera vegada el 2018 contra manifestants a la Franja de Gaza que protestaven per l’obertura de l’ambaixada dels Estats Units a Jerusalem. Durant dos dies de protestes es van documentar, almenys, la mort de més de 60 palestins per inhalació de gas lacrimogen i més de 900 ferits.
Finalment, el document aporta una sèrie de recomanacions que s’haurien de posar sobre la taula, entre les quals destaca la necessitat de “retirar aquestes armes de les mans de les forces de seguretat en context de gestió de l’ordre públic fins que se n’hagi donat un profund i ampli debat amb la finalitat de generar consensos sobre la implementació o no, del seu ús, sobre quines armes s’acceptarien i quines no, en quines circumstàncies i de quina manera”.
_________
L’informe complet i el resum executiu estan disponibles en català i castellà aquí.
Compartir
Publicacions Relacionades
