Com defensar-se de les armes no letals

Com defensar-se de les armes no letals

En els temps de la guerra freda, quan es va arribar a la situació de “destrucció mútua assegurada”, els militars nord-americans van començar a queixar-se que l’equilibri del terror els condemnava a la impotència.

O bé renunciaven a la guerra, amb la qual cosa havien de plantejar-se fins i tot la seva mateixa raó d’existir, o bé s’arriscaven a provocar una catàstrofe de la qual ningú obtindria cap avantatge. Per sortir d’aquest carreró sense sortida van proposar el que van anomenar “guerres de baixa intensitat”, que suposadament estaven concebudes per no traspassar mai el llindar nuclear.

Les anomenades armes no letals o inhabilitants s’han desenvolupat a partir d’una motivació de fons similar. Tant els militars com els policies, des de fa ja dècades, han expressat la seva insatisfacció per no poder controlar totes les fases de l’escalada de la violència que provoquen les seves accions. Els primers, els militars, perquè consideraven que en una batalla és molt més eficaç provocar ferits que morts en el bàndol contrari. Els morts s’enterren o s’abandonen, però els ferits han de ser atesos i això obliga l’altre bàndol a emprar homes i recursos que no es poden utilitzar en el camp de batalla. A més, l’espectacle dels companys ferits desmoralitza l’enemic. Els policies, per la seva banda, estimaven que per poder dissoldre les multituds amb eficàcia però sense provocar grans escàndols polítics havien de poder disposar d’un ampli ventall de mitjans que els permetés una resposta repressiva gradual i flexible.

Des dels anys seixanta del segle passat, s’ha experimentat amb armes especialment dissenyades per incapacitar o repel•lir persones amb una baixa probabilitat de provocar la mort o danys permanents (o, almenys, així és com les han presentat).

Tots coneixem els canons d’aigua, els gasos lacrimògens i les tristament cèlebres pilotes de goma. A aquests mitjans “clàssics” s’han afegit en les dues últimes dècades tota una panòplia de nous instruments. Els mitjans més innovadors han procedit d’Israel, EUA i Rússia. Per citar-ne només alguns1:

1) Fusells làser i altres armes òptiques que disparen un raig de llum capaç de provocar ceguesa transitòria o definitiva.
2) Canons de so que atordeixen perquè generen vertigen, espasmes, confusió mental i nàusees.
3)Canons de microones que provoquen cremades i dolor.
4) Fusells electromagnètics que causen atacs semblants als causats per l’epilèpsia.
5) Pistoles d’energia termal que eleven la temperatura corporal.
6) Llançadors d’escuma que immobilitzen les persones enganxant-les al terra.
7) Pistoles elèctriques que provoquen dolor i caigudes en generar incapacitat de coordinació muscular.
8) Gasos paralitzants o irritants.
9) Armes psicotròniques que poden provocar trastorns mentals transitoris (com sentir veus al cervell).
10) Armes de presa que llancen xarxes a les persones que es vol immobilitzar; les xarxes poden estar electrificades per provocar immobilització per descàrregues elèctriques.

Aquestes armes han estat utilitzades en escenaris bèl•lics, com l’Iraq, l’Afganistan o els territoris palestins (un dels “laboratoris” més utilitzats per assajar aquest tipus d’armes) i també per dissoldre manifestacions o reduir els detinguts per la policia. Algunes d’elles (les més manejables i portàtils) ja es poden adquirir en botigues on-line2.

Els problemes jurídics i polítics que plantegen aquest tipus d’armes són diversos. En primer lloc, algunes d’elles s’han revelat força més letals que el que la seva presentació propagandística suggereix. En un informe d’Amnistia internacional3  es relacionen 269 morts per l’ús de les pistoles elèctriques. Rebre una descàrrega elèctrica quan es pateix una malaltia coronària o es porta un marcapassos pot conduir a la mort. També l’ús de gasos paralitzants o irritants pot comportar danys letals per a persones amb problemes respiratoris. Una cosa semblant es pot dir de la ceguesa, el trencament dels timpans, la sensació de vertigen, les nàusees o les cremades. Tots aquests efectes poden ser la causa directa de caigudes, cops o agreujament de malalties que poden provocar lesions de per vida o directament la mort.

En segon lloc, les anomenades armes no letals són instruments molt adequats per infligir tortures i maltractaments, al carrer i a les comissaries.

En tercer lloc, el seu suposat caràcter no letal és una invitació a normalitzar el seu ús fins i tot contra manifestants decididament no violents, atès que els seus efectes són suposadament poc nocius4.  Resulta inquietant, en aquest sentit, que en alguna presentació a la premsa que s’ha fet als EUA d’aquest tipus d’armes els manifestants de pacotilla contra els que es fa la demostració representin manifestants pacífics i antibel•licistes5.  De fet, als EUA ja s’han utilitzat algunes d’aquestes armes contra activistes d’”Occupy Wall Street”, un moviment clarament pacífic, o contra les persones no violentes que protestaven contra la reunió del G-20 a Pittsburgh, el setembre de 20096.

Hi ha textos legals que poden ser invocats davant d’aquest tipus d’armes, les quals, per molt no letals que es presentin, continuen sent el que el seu mateix nom indica, és a dir, armes. Des de la Convenció contra la tortura i els tractes inhumans i degradants fins als convenis internacionals contra les armes químiques i bacteriològiques, passant per les convencions de Ginebra i els protocols afegits de 1977, hi ha arguments legals per prohibir o almenys limitar el seu ús. Les armes inhabilitants, per molt no letals que siguin o semblin, estan subjectes a les mateixes restriccions legals que les armes letals. No poden, per exemple, ser utilitzades de forma indiscriminada i el seu ús ha de respectar els principis de necessitat, humanitat i proporcionalitat. Finalment, si aquests instruments legals no són suficients, sempre és possible promoure l’aprovació de noves normes jurídiques que limitin o prohibeixin la seva utilització.

La defensa de la llibertat de manifestació pot tornar a ser important en els propers temps. I la millor manera de defensar-la és practicant-la. Al cap i a la fi, tots els drets i llibertats reconeguts en les declaracions legals són el resultat de llargues lluites que sempre van començar amb la seva pràctica.

(1) En el documental següent es pot veure com funcionen algunes d’elles: http://www.youtube.com/watch?v=TIEXzioLRM8. Per a una visió panoràmica i actualitzada del tipus d’armes que están en fase d’experimentació o perfeccionament, es pot consultar el document del Pentàgon: http://info.publicintelligence.net/DoD-NLW.pdf
(2) http://www.encargos-autodefensas.com/DEFENSAS-EL-CTRICAS.html
(3) http://www.es.amnesty.org/noticias/noticias/articulo/amnistia-internacional-denuncia-el-descontrol-en-el-uso-de-armas-tipo-taser-por-parte-de-fuerzas-de/
(4) Com va passar a la Universitat de Florida al 2007, quan un estudiant va plantejar preguntes incòmodes al llavors senador John Kerry i únicament per això va ser arrestat in situ per la policia. En exercir una resistència mínima a la seva detenció, la policia li va aplicar una descàrrega elèctrica amb una pistola Taser.Vegeu l’incident  a:
http://www.youtube.com/watch?v=SaiWCS10C5s&;list=PL6B8D08A306BF1CE5
(5) http://www.youtube.com/watch?v=dmuyLIrSjxI
(6) http://www.youtube.com/watch?v=abU04q00AkM



 03/07/2013


Linia de recerca :
Destaquem: Nou mapa interactiu sobre la militarització de fronteres!