Una Unió militaritzada. Comprendre i afrontar la militarització de la Unió Europea

Una Unió militaritzada. Comprendre i afrontar la militarització de la Unió Europea

Com es prepara la Unió Europea (UE) per als reptes que es plantegen? Com afrontarà les crisis climàtiques, econòmiques i socials a què ens enfrontem? Quines mesures s’estan prenent per abordar les causes profundes d’aquestes crisis?

Les respostes a aquestes preguntes són vitals per a les persones que viuen dins i fora de la UE. Les prioritats de la UE i la posterior assignació d’atenció política, personal i recursos financers són importants. De manera inquietant, la UE i els seus estats membres han pres mesures significatives en els darrers anys per desviar l’atenció i els recursos de les prioritats civils a les militars. Fa només un parell d’anys, les advertències sobre un complex militar-industrial de la UE semblaven descabellades; ara s’està convertint en una realitat de la qual la UE està cada vegada més orgullosa.

Tot i que les idees sobre la militarització de la UE existeixen des de fa molt de temps, van guanyar força el 2016 amb el referèndum del Brexit. En pocs anys, els Estats membres i les institucions de la UE, amb pressions substancials per part de les indústries europees d’armament i seguretat, han avançat la militarització de la UE a un ritme preocupant. L’establiment de la Cooperació Estructurada Permanent (PESCO) i la Revisió Anual Coordinada sobre Defensa (CARD), així com la introducció del Fons Europeu de Defensa (FED), han obert el camí a un canvi a tota la UE cap a les prioritats militars, en detriment de la cooperació dels estats membres en temes socials i de pau.

S’ha fomentat el desenvolupament de capacitats militars conjuntes i s’estan prenent compromisos per augmentar la despesa militar, basant-se en la noció que el projecte europeu està amenaçat i que es necessita una “Europa més forta” a l’escenari mundial. Les crides a la UE per fer ús del seu pes militar a nivell mundial són cada vegada més fortes. Com que la integració social i econòmica de la UE està sent rebutjada i / o bloquejada pels estats membres, aquesta estratègia sembla derivar-se del desig de demostrar la capacitat de la UE per actuar en temps de crisis, integrar actors populistes de dretes i forjar un nou consens per Europa: una que “protegeix”.

Al mateix temps, idees com ‘autonomia estratègica’ o afirmacions que la militarització de la UE reduirà finalment els costos de les compres militars estan eclipsant la profunda divisió entre els Estats membres i els seus objectius militar-estratègics, econòmics i geoestratègics. Atesa la naturalesa altament delicada de la seguretat, la defensa i la política exterior, cal plantejar seriosos dubtes sobre la idea que la construcció d’un complex militar-industrial de la UE aprofundeixi en els llaços entre els estats membres i fomenti el consens. El que és segur és que les indústries europees d’armes i seguretat estan i seran, que es beneficiaran directament dels diners dels contribuents de la UE i dels compromisos de tota la UE per augmentar la despesa militar.

No obstant això, el canvi de discurs, estructura i finançament per prioritzar la militarització no assegurarà la pau ni abordarà les causes estructurals dels conflictes que han estat i continuaran sent alimentats, no menys important, per l’economia explotadora d’una UE neoliberal. Tot i aquest desenvolupament alarmant, la militarització de la UE i les seves possibles implicacions a llarg termini per al bloc no són ben conegudes per l’esquerra ni per l’espectre progressista a Europa. Els materials d’educació política que ofereixen una visió completa però compacta dels elements bàsics de la militarització de la UE són escassos.

Aquest informe pretén omplir aquest buit i proporcionar una introducció a aquest tema complex. Esperem que sigui un recurs útil per als que actuen en moviments de pau, els lectors més joves que busquen un enfocament crític i constructiu cap a la UE i els que lluiten per una Europa més pacífica, social i amb un clima més just. Aquest informe ha estat possible pels membres de la Xarxa Europea Contra el Comerç d’Armes (ENAAT) i es basa en la seva experiència, experiència i compromís. Els agraïm profundament no només el seu esforç en la realització d’aquesta publicació, sinó sobretot les batalles que estan lliurant dia a dia respecte d’aquest tema.

Autores: Ainhoa Ruiz, Bram Vranken, Francesco Vignarca, Jordi Calvo, Laëtitia Sédou, Wendela de Vries


 30/06/2021


Linia de recerca : , , ,
Presentació i col·loqui “Qui arma a Israel? Qui finança el genocidi? Analitzem el paper de l’estat, empreses d’armes i bancs un any després de l’inici de l’actual ofensiva israeliana sobre Gaza”