El fracàs de l’Airbus A400M – Pere Ortega

El fracàs de l’Airbus A400M – Pere Ortega

L’accident de l’avió militar A400M en Sevilla que va costar la vida a quatre persones acumula un fracàs més d’ un projecte controvertit pels enormes costos que representa per a l’erari públic.


L’accident a Sevilla de l’avió de transport militar A400M de dissabte passat que ha costat la vida a quatre persones i dos ferits greus, torna a posar en crisi un projecte controvertit. I dic torna, perquè tot i ser el primer accident en vol, aquest projecte ha estat esglaonat d’incidents en la seva fase de desenvolupament a causa de l’alt cost i les dificultats en el finançament a que s’havien compromès els estats europeus promotors, retardant la seva posta en marxa.

L’A400M és un avió de grans proporcions dels quals no es disposa a Europa occidental. Té una capacitat per transportar 400 soldats i material pesat a grans distàncies, 6.000 km sense reposar. Es tracta de l’element més discutit de la producció d’Airbus Defence and Space, la divisió militar d’Airbus Group. Un projecte en el qual participen set països (Alemanya, França, Bèlgica, Regne Unit, Espanya, Turquia i Luxemburg) i que en el seu projecte inicial en 2001 es van comprometre a adquirir 180 unitats amb un cost inicial de 20.0000 milions d’euros. El govern espanyol, es va comprometre amb 27 aparells amb un cost de 3.450 M €. Posteriorment el projecte es va veure ajornat en diverses ocasions a causa que els països socis en la fabricació no van fer efectius els recursos compromesos per al seu desenvolupament el que va encarir enormement el projecte. Així en 2011 es va valorar de nou el projecte en 30.000 M €. Això va portar a la direcció de la llavors EADS (avui Airbus Group) a amenaçar amb l’abandonament del projecte si no es feien aportacions extraordinàries per finançar el retràs en la fabricació de l’avió.


Després de diverses negociacions, els governs que participaven en el projecte es van comprometre a fer aportacions per un import de 1.500 M €. La part corresponent al govern espanyol va ser de 225 M € (RD el 2011.06.26) en concepte de desenvolupament tecnològic (R+D) a repartir durant el període de 2011 a 2013, a raó de 75 milions anuals. Cal destacar, però, que la devolució d’aquest préstec està subjecta a un cànon per avió venut a partir de la unitat 185 i fins a la 464 entre els anys 2021 a 2040. És a dir, si l’avió A400M no supera les 180 unitats compromeses per els estats membres, Airbus no tornarà ni un sol euro. Fins a la data, fora de les 180 unitats dels set implicats en la seva construcció, tan sols Malàisia ha subscrit la compra de 16 aparells, amb la qual cosa, és gairebé segur que tindrà un cost suplementari per a l’erari públic espanyol.


A més estan els sobrecostos del projecte que des de 2001 s’han produït, el Ministeri de Defensa ja reconeix un compromís de deute actual de 5.819 M € respecte al cost inicial d’aquests 24 aparells, costos que sens dubte augmentaran si es produeixen nous retards, cosa gairebé segura després de l’accident de Sevilla, amb la qual cosa el cost final sense dubte serà molt superior.

El consorci europeu Airbus Group des de gener de 2014, està format per la francesa Aerospatiale-Matra, l’alemanya Daimler Chrysler Aerospatiale i Alenia d’Itàlia i l’estatal espanyola Societat Espanyola de Propietats Industrials (SEPI) que té el 4% de l’accionariat del consorci.

Airbus Group en Espanya té divisions de producció que fabriquen diverses filials: Airbus Military per a la divisió d’avions militars, com l’ara accidentat a Sevilla A400M i el de combat com els EF-2000 (Eurofighter); Eurocopter per a la divisió d’helicòpters, com els de combat Tigre i els de transport militar NH-90 que es fabriquen a Albacete. Entre altres empreses del grup, figura MBDA per a la divisió de míssils, aquesta empresa a Espanya va ser presidida per l’actual ministre de defensa Pedro Morenés, de la qual Airbus posseeix el 37,5%, que fabrica, entre altres, el ASMP-A per transportar caps nuclears.

D’aquí l’interès del ministre Morenés a treure ferro a l’accident de Sevilla i destacar l’alt interès que per a la indústria aeronàutica espanyola i europea té el projecte A400M. El que no diu Morenés és que les diferents empreses del grup Airbus militar espanyol figuren entre les empreses que més ajudes en subvencions reben de l’estat (uns 3.000 milions en els darrers 15 anys) per diversos conceptes, de capital, per explotació i per considerar-les d’interès públic per al manteniment de la seva activitat, llocs de treball i inversions. Entre aquestes, hi ha els crèdits procedents del Ministeri d’Indústria en concepte de R+D a zero interès; així com subvencions que reben de les comunitats autònomes que evidencien la forta protecció de l’estat a Airbus Defence and Space.

Així, cal posar en dubte la rendibilitat del A400M, tant des del punt de vista de l’eficiència econòmica, perquè és més que segur que aquests mateixos recursos en l’àmbit civil crearien més economies d’escala i més llocs de treball; com tampoc en la seva aplicació en l’àmbit tecnològic, ja que més bé s’ha de nodrir de tecnologies provinents dels avions comercials d’Airbus. Llavors, des de l’economia productiva és una pèssima inversió que malbarata recursos tan necessaris pel desenvolupament de l’economia real.


   Llegeix l'article a Público.

 21/05/2015


Linia de recerca :
Publicat en Público, el 14/05/2020
Destaquem: "Exigim una reorientació urgent de les despeses militars a inversió sanitària"