Empreses privades de seguretat

Empreses privades de seguretat

Publicat a Directa

La privatització de les tasques associades a la defensa s’ha anat ampliant. Actualment, les EPS ofereixen tots els serveis imaginables. Més serveis, més dependència per part del client. Més serveis, més guanys.

Fa poques setmanes apareixia en aquestes planes un article d’en Tomàs Gisbert sobre les empreses privades de seguretat (EPS). Avui en reprendrem el fil i parlarem d’algunes característiques de les empreses nord-americanes del sector, que posen en relleu el perill que aquest negoci representa.

El govern dels EUA és molt conscient de la mala imatge que s’ha guanyat arreu del món pel seu afany de domini i control. La presència de les seves forces armades és molt mal tolerada. Així, quan el govern nord-americà desplaça tropes en algun indret, li convé molt desviar la feina bruta cap a empreses privades, amb l’objectiu de desviar també la crítica de l’opinió pública, ja mal predisposada.

Però no és només el govern qui s’espolsa les queixes i els errors, sinó que també ho fan les empreses que contracta. Els contractes solen preveure que se les ha d’indemnitzar en cas de responsabilitats a tercers derivades de la tasca acordada. Quan hi ha demandes judicials contra una empresa, el govern es fa càrrec de totes les despeses. El govern utilitza les EPS per tal de desvincular-se d’actuacions susceptibles de generar conflicte, però els proporciona la cobertura necessària perquè no en surtin perjudicades. Així per exemple, una empresa pot quedar indemne si ha comès agressions contra pagesos a Colòmbia. I el govern en defuig els esquitxos.

Moltes d’aquestes empreses acumulen un munt de plets i demandes, bona part de les quals provenen del mateix govern. Les reclamacions governamentals es deuen al fet que, en general, les EPS fan la feina d’una forma molt deficient i sovint inflen les factures. Això es desprèn de l’enorme quantitat de reclamacions i negatives de pagament per part dels clients. Empreses com KBR, Blackwater, Halliburton són les que han rebut més ressó mediàtic, però, realment, aquesta és una pràctica comuna a la majoria d’elles. I això gairebé mai implica la pèrdua de contractes vigents o futurs.

Pot sorprendre, doncs, que se’ls continuï adjudicant tasques. Però una ullada als consells d’administració i les juntes directives de les EPS ens mostra la relació estretíssima entre els seus membres i el govern. Un percentatge significatiu de directius o consellers són exmilitars de molt alta graduació (alguns d’ells, alts càrrecs de l’OTAN), exambaixadors, antics alts càrrecs governamentals o de la CIA. La vinculació arriba a tal extrem que hem trobat el nomenament de gener de 2010 d’un directiu en actiu com a membre del Consell Assessor del Pentàgon. La influència i l’entesa mútua estan, doncs, assegurades.

La bona relació existent entre govern dels EUA i les EPS possibilita uns contractes que les afavoreixen enormement. Per exemple, se sol usar molt una fórmula amb la qual empresa i govern defineixen l’abast i la quantitat de treball requerit. Sovint no se’n defineix completament l’abast o bé es necessita feina suplementària i aleshores es poden adjudicar tasques addicionals a l’empresa sense licitacions públiques. Una altra modalitat també força usada, el cost-reemborsament, consisteix en què el govern paga les despeses necessàries per a la realització del treball i, a més, uns honoraris que poden incloure un percentatge sobre aquestes despeses. Una via excel•lent per engruixir factures. És habitual que els contractes governamentals d’una empresa representin el 90% de la seva facturació.

Un altre aspecte tenebrós de les EPS és la seva capacitat d’exportar armament. Aconsegueixen acreditacions governamentals d’exportació d’armes. Això signifca pèrdua de control del tràfic d’armament per part dels parlaments estatals .

La privatització de les tasques associades a la defensa s’ha anat ampliant. Actualment, les EPS ofereixen, llevat de la funció religiosa, tots els serveis imaginables. Més serveis, més dependència per part del client. Més serveis, més guanys.

En el cas dels EUA, la relació entre el govern i les EPS és de mútua dependència. Tots dos hi guanyen. Tots els altres hi estem perdent.



 30/06/2010


Linia de recerca :
Destaquem: Nova webapp Pacifistapp per estar connectada a l’actualitat del pacifisme, el desarmament i la desmilitarització!