Fer campanya contra les armes

Fer campanya contra les armes

Article aparegut en la revista ONGC de la tardor de 2009

Les ONG que portaven la Campanya espanyola contra el comerç d’armes “Adéu a les armes” van celebrar com un pas endavant la Llei de Comerç d’Armes de desembre de 2007 que regulava les exportacions d’aquests artefactes.

Des del Centre Delàs varem advertir que la Llei, l’únic que feia era convertir el Reglament anterior sobre comerç d’armes i productes de doble ús en Llei, però que no avançava en res substancial. La raó principal de la nostra crítica és basava en dues qüestions.

La primera, que el govern es reservava el dret a continuar exportant armes obeint a criteris “d’interessos econòmics, socials, comercials i industrials”. És a dir, que mentre l’Estat espanyol havia subscrit una “Posició Comuna” sobre exportacions d’armes de la Unió Europea que compta amb criteris clars per prohibir les vendes per tractar-se de països sancionats per Nacions Unides, per tenir un conflicte armat, per vulnerar els drets humans, per no condemnar el terrorisme, per que gasten més en armes que en salut o ensenyament, per inestables o que puguin pertorbar la pau i l’estabilitat d’una regió. La nova Llei deia que per sobre dels criteris ètics de la UE estan els “interessos” econòmics espanyols.

La segona qüestió no era menys important. La Llei consagrava el “secret d’Estat” ja existent en el Reglament anterior, de no fer públiques les actes de les exportacions d’armes. Aquí el Govern es refugiava en la Llei de secrets oficials per no informar de quin tipus d’arma s’exporta, només indica la categoria del producte; qui la compra, l’informe només menciona el país de destí, però no diu si és l’estat o un particular, amb la qual cosa les armes podrien anar a parar a mans d’empreses de seguretat privades. I finalment tampoc diu el nom del fabricant exportador i ens priven de saber qui són els que fan negocis amb la mort.

Ara s’ha fet públic l’Informe de les exportacions de l’any 2008 que han estat de 934,45 milions €, un 0,2% superior a les de 2007, i que situen a l’Estat espanyol en el setè lloc del ranquing mundial d’exportadors de mort. L’informe del Govern indica que s’han exportat armes a Israel, Colòmbia, Marroc, Turquia, Aràbia Saudita, Equador, Índia, Pakistan, Veneçuela, Emirats Àrabs, Indonèsia, Singapur, Tailàndia, Sri Lanka, Angola, Ghana… És a dir, països tots ells, que per una raó o una altra vulneren clarament l’esperit de la Llei. Ghana, per exemple, ha rebut sota la qualificació d’armes de caça (escopetes i cartutxos) 2,8 milions €. Però no les diu totes, segons les estadístiques de duanes a Ghana s’han exportat el 2007 en concepte d’armes curtes o lleugeres i munició per valor de 3,6 milions €. Què passa amb la diferència de 800 mil €? Per què no concorda la xifra de l’Informe amb la xifra de duanes? A amés, Ghana any rere any rep aquest tipus de material i ara l’Informe ens diu que es tracta de d’armes de caça. Resulta sorprenent que tots els anys a Ghana hi hagi tanta gent que practiqui la caça o l’esport del tir olímpic. Per evitar les sospites de frau ens cal saber quin tipus de projectils i fusells se li estan venen a Ghana.

En canvi, per un altre banda, per evitar les crítiques el Govern sí que informa amb detall de les exportacions fetes a Israel i Colòmbia. L’informe diu que el gruix de les vendes a Israel són de censors d’infrarojos que s’integren en sistemes que després seran enviats cap altres països d’Europa per a la seva integració en l’avió de combat EF-2000. I de Colòmbia, país que viu una “guerra civil” interna, informa que se li ha venut un avió de transport militar. Sí d’Israel no podem dir res doncs són components que després tornen a Europa, de Colòmbia sí que podem dir que no són precisament armes el que necessita per resoldre el seu conflicte armat.

L’actual Llei està feta a mida per fomentar les exportacions en benefici de les indústries d’armes, donat que s’empara en la Llei de secrets oficials per no informar de les armes que s’exporten. Aquesta situació hauria de fer que les ONG emprenguin de nou la Campanya “Adéu a les armes” contra les exportacions d’armes espanyoles, doncs no existeix cap raó objectiva per no continuar-la, donat que l’actual Llei és tan immoral i il•legal com ho era l’anterior Reglament. Immoral, per què es un negoci basat en el sofriment de la població. Il•legal, per què la Llei de secrets oficials només permet classificar una informació quan el coneixement públic de la mateixa pot posar en perill la seguretat de l’Estat. Però, conèixer les armes que s’exporten posa en perill la seguretat de l’Estat espanyol? No serà que es tracta de preservar els interessos de les indústries d’armes espanyoles que no volen que se sàpiga quina classe d’armes venen?



 27/11/2009


Linia de recerca :
Destaquem: "Exigim una reorientació urgent de les despeses militars a inversió sanitària"