Kuniko Kimura: “La humanitat no pot conviure amb armes nuclears”

Kuniko Kimura: “La humanitat no pot conviure amb armes nuclears”

Kuniko Kimura i Masashi Iesima són Hibakusha, supervivents del desastre nuclear. Porten tota una vida de lluita, han transmès a tothom mitjançant els seus relats els danys de la bomba atòmica perquè mai més torni a produir-se una tragèdia de tal magnitud. La seva última parada ha estat Sant Cugat, organitzat pel Centre Delàs d’Estudis per la Pau, en col·laboració amb el International Peace Bureau i Gensuikyo.

6 d’agost de 1945. 10:15 del matí. Era a punt de finalitzar la II.Guerra Mundial quan una bomba d’urani anomenada “*Little *Boy” va impactar sobre Hiroshima, deixant més de 100.000 morts al seu pas. Només tres dies més tard, els Estats Units al comandament del president Harry Truman van bombardejar, aquesta vegada, Nagasaki, amb una bomba de plutoni. El territori va quedar devastat i 70 anys més tard la ferida de l’ocorregut encara segueix oberta.

Kuniko Kimura es trobava a 1,7km quan van llançar la bomba sobre Hiroshima. Tenia tan sol cinc anys però el record se li va clavar en la memòria. Va escoltar les sirenes i els avions i es va tirar al sòl en un acte-reflecteixo. En incorporar-se no quedava gens de la seva casa, solament ruïnes i destrucció. “Tinc por als avions i segueixo tenint malsons” confessa. I és que la sensació de pànic i terror encara perdura en ella.

Masashi Ieshima era més petit que Kuniko, tenía tres anys i es trobava a 2,5km. A pesar que no té records nítids, no oblida el que va viure en 1945, les paraules de la seva mare qualificant aquell “infern”, ni les conseqüències en anys posteriors. De fet, la Creu Vermella Japonesa segueix atenent a més de 1000 persones a l’any, sobretot als fills de les víctimes. Masashi posa l’accent en la discriminació social que les víctimes han tingut durant aquests anys, sobretot en l’àmbit laboral i matrimonial.

Recalca també les seqüeles psicològiques que pateix sobretot la segona generació. “La radiació és alguna cosa que està però que no es veu i això produeix una gran preocupació, perquè no saps quan acabarà el malson”, explica el Hibakusha. Kuniko diu sobre aquest tema que durant deu anys se’ls ocultaven els possibles efectes i seqüeles, i que quan un bebè naixia “resàvem perquè sortia sense cap deformitat”. Per això han volgut recordar el desastre de Fukushima, amb els mateixos efectes en la societat.

Actualment nou són posseïdors de més de 17.000 armes nuclears. A més, la major part de les armes nuclears és molt més poderosa que les bombes atòmiques que van caure sobre Japó en 1945. Si solament es detonés un cap nuclear sobre una gran ciutat, podria matar a milions de persones i provocar efectes que persistirien durant dècades.

Després dels seus testimonis els Hibakusha diuen que “la humanitat no pot conviure amb armes nuclears” sentència Kuniko. Finalment, fan una crida a la pau mundial i al desarmament, recordant la nova llei que vulnera l’article 9 de la Constitució japonesa que aixeca el veto constitucional sobre la no intervenció militar.

Amb aquest objectiu, el Centre Delàs d’estudis per la Pau participa en la Campanya Internacional per a l’Abolició de les Armes Nuclears (ICAN), que amb actes com aquest, impulsa l’elaboració d’un tractat per a prohibir l’ús de les armes nuclears a nivell internacional, que sigui ratificat pels governs dels diferents països del món.

Des del Centre Delàs treballem de manera activa en coordinació amb diverses entitats del món per aconseguir posar el debat en l’agenda política sent un dels mecanismes per posar fi als riscos de l’armament nuclear. Animem a totes les persones o col·lectius a unir-se i donar suport a la Campanya per a l’Abolició de les Armes Nuclears.



 08/10/2015

Linia de recerca :
Destaquem: Nova webapp Pacifistapp per estar connectada a l’actualitat del pacifisme, el desarmament i la desmilitarització!