La industria militar aeronáutica a Catalunya

La industria militar aeronáutica a Catalunya

(No disponible en lengua castellana)Desde finales de la década de los años 90, la Generalitat de Catalunya y algunos ayuntamientos están impulsando la creación de un cluster aeronáutico en el área metropolitana de Barcelona, esta industria está estrechamente ligada al suministro de componentes para el consorcio europeo European Aerospace Defence ans Space (EADS), fabricante de aviones y helicópteros de combate, misiles y otro material militar.Pere Ortega. Articulo ampliado del publicado en El Triangle, 19/11/2007



La indústria militar aeronàutica a CatalunyaLa indústria aeronàutica militar ha començat a assentar-se en l’àrea metropolitana de Barcelona, amb l’impuls de la Generalitat de Catalunya i alguns ajuntaments (Barcelona, Sabadell i Viladecans). Però, aquest procés no respon a cap casualitat, sinó que és resultat d’una estratègia a llarg termini que va començar a finals dels anys 90, quan diverses institucions catalanes, Generalitat, ajuntaments, universitats i empresaris, van donar un impuls per a la creació d’un pol industrial aeronàutic a Catalunya.

És així com el 2001 van aconseguir crear l’associació Barcelona Aeronàutica i de l’Espai (BAiE), amb participació de la Generalitat, l’Administració Central, la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i diverses empreses del sector aeronàutic català. El seu president és Fernando de Caralt, una persona amb una carrera professional clarament lligada a la indústria militar, perquè en el passat, a més d’haver ocupat diversos càrrecs de responsabilitat en l’administració pública, va ser president de Construcciones Aeronáuticas, S.A. (CASA), avui integrada dins d’EADS, i fou fundador i primer president d’AFARMADE, l’associació patronal de fabricants d’armes d’Espanya. Avui dia és president de CIMSA, una empresa que dedica entre un 50% i un 70% de la seva producció al sector militar, doncs subministra paracaigudes de frenada pels avions Eurofighter i a les forces armades de l’estat espanyol i d’altres països.

Més endavant es continua amb el projecte, mitjançant la creació, el 2004, del Centre Tecnològic per a la Indústria Aeronàutica i de l’Espai (CTAE) ubicat en el Parc Aeroespacial de Viladecans, en el qual participa BAiE, la UPC, La Caixa, la Generalitat i diversos ajuntaments. També s’han posat en marxa la primera Fira Aeronàutica de Catalunya a Sabadell i una Setmana del sector aeronàutic, les dues aquest octubre passat. Recordem que també es va presentar, per part de la Comissió d’Indústria del Parlament de Catalunya, la candidatura perquè el consorci Eurocopter instal·lés en terres catalanes una factoria per a la fabricació de l’helicòpter de combat Tigre. Com aquesta operació va fracassar, ara han anunciat la pretensió de que l’avió Neuron sense pilot que EADS posarà en marxa properament, instal·li la seva factoria a Catalunya. L’avió sense pilot, pel que no ho sàpiga, està destinat a fer d’avió espia en escenaris en conflicte armat, o­n un avió tripulat podria ser abatut. Així, és tracta d’un aparell d’us exclusiu militar. A més a més, s’anuncia que l’Administració haurà d’assumir unes inversions de 100 milions d’euros perquè les empreses productores de l’avió Neuron s’instal·lin a casa nostra.

La implantació d’un pol aeronàutic a Catalunya neix lligat al consorci europeu European Aeronautic Defence and Space (EADS), fabricant dins d’Airbus de diferents models d’avions de passatgers, entre d’altres el gegantí A380 per 850 persones amb capacitat d’albergar habitacions dobles, simples, casino, sauna i d’altres excentricitats. Però Airbus també té una versió de transport militar, l’A400. I a més EADS, fabrica l’avió de combat EF2000 o Eurofighter, l’helicòpter Tigre, diversos tipus de míssils, és el primer fabricant europeu d’aquests artilugis, i també de satèl·lits de doble ús, civil i militar. EADS, ocupa el vuitè lloc en el rànquing mundial de fabricants d’armes, doncs del total de la seva producció al voltant del 30% és material de guerra. Entre les indústries catalanes més experimentades que col·laboren amb d’EADS-CASA fabricant components per projectes militars, figuren GTD Sistemas, CIMSA, GMV, AMC, Tyco Electronics, Grup ASM, Serra Aeronàutica, Gutmar, Mier Comunicacions, Rucker Ibérica, Indústries Puigjaner, EDAG, Simave, Sener i Indra. Especialment, Sener i Indra participen en la major part dels grans projectes de guerra que s’estan produint a Espanya (blindats, fragates, míssils, avions, helicòpters i comunicacions militars).

Aquestes tipus de indústries han rebut de la Generalitat de Catalunya ajuts en R+D (recerca i desenvolupament) per un import de 8,5 milions euros; del ministeri de Ciència i Tecnologia 48 milions d’euros més; i, en infrastructures, s’anunciaven 35 milions d’euros. Les administracions justifiquen els seus ajuts a aquest sector sota el pretext que l’aeronàutica té el valor afegit d’estar vinculada a les noves tecnologies que és, avui dia, un dels sectors amb major creixement i que generen una ocupació més segura. Res es pot objectar al desenvolupament i la recerca en noves tecnologies, sinó al contrari, afavorir la seva expansió, ja que aquestes han contribuït al benestar i desenvolupament de la humanitat. Però la pregunta que ens hauríem de fer és: Per què l’Administració ha d’ajudar amb millores fiscals i infrastructures a un tipus d’indústries que dirigeixen una part de les seves activitats al sector militar? Potser hem d’oblidar que les armes serveixen per matar persones, que els exèrcits consumeixen uns recursos de nul·la eficiència econòmica que, destinats al sector civil, tindrien un valor social, cosa que no produeixen les armes que són bens improductius. Bé és cert que cada vegada resulta més difícil diferenciar, en el desenvolupament de noves tecnologies, si aquestes tindran una aplicació militar. Però una vegada es coneix la destinació dels components, i aquests es dirigeixen a indústries com EADS-CASA, que dedica entre un 70 i un 80% a línies de fabricació militars, no s’ha de tenir el menor dubte sobre la qüestió moral.

No obstant això, el principal problema de la indústria aeronàutica és el que té a veure amb els drets humans i la pau. Els detractors de la despesa militar hem denunciat en nombroses ocasions, els efectes negatius que l’armamentisme té sobre el desenvolupament dels pobles i les seves economies. Per una banda, denunciem que l’armamentisme afecta tant als països desenvolupats com als països empobrits, perquè els governs es gasten en armament el que haurien de dedicar al desenvolupament humà de les seves poblacions. Per altra banda, mitjançant les exportacions d’armes es contribueix a una contínua cursa d’armaments i s’afavoreix l’aparició de nous conflictes armats. Finalment, és molt important no oblidar que tota la indústria aeronàutica sense excepció té un caràcter dual, és a dir, els productes que fabriquen poden, amb molt poques variants, dirigir-se tant al sector civil com al militar. A més a més, moltes de les indústries auxiliars de components fabriquen accessoris que igual serviran per a avions militars, com civils. Demanem, doncs, a les administracions, no donin suport a un tipus d’indústria que fa negoci amb la guerra, i introdueixin clàusules que condicionin els ajuts a no produir material militar.



 21/11/2007


Linia de recerca :
Destaquem: "Exigim una reorientació urgent de les despeses militars a inversió sanitària"