La pressió dels EUA per evitar el Tractat de Prohibició d’Armes Nuclears

La pressió dels EUA per evitar el Tractat de Prohibició d’Armes Nuclears

Un cop aprovat el Tractat de Prohibició de les armes nuclears, el govern nord-americà ha intentat impedir que s’aconseguissin les cinquanta ratificacions necessàries per a la seva entrada en vigor.

El darrer 24 d’octubre s’assolí el nombre mínim exigit de cinquanta ratificacions per tal que el Tractat de Prohibició d’Armes Nuclears (TPAN) entri en vigor. Aquest tractat s’aprovà a l’Assemblea General de Nacions Unides el 7 de juliol de 2017, amb 122 vots a favor, una abstenció i un vot en contra.

El camí per arribar fins aquí ha estat llarg i ple d’entrebancs, sobretot per l’oposició de certs estats. En aquest article ens fixarem en l’actuació dels Estats Units per evitar la consecució d’un tractat que prohibeixi l’armament nuclear.

De molt temps enrere, alguns països ja demanaven en l’Assemblea de l’ONU que s’iniciés un procés de negociació que desemboqués en un tractat d’aquestes característiques. Aleshores aquells intents no van reeixir perquè, d’una banda van topar amb la negativa de diversos estats nuclears i els seus aliats i, de l’altra, no van trobar prou suport entre la resta de països. D’ençà dels bombardejos sobre Hiroshima i Nagasaki, la societat civil també s’ha mobilitzat en contra de l’armament nuclear. Però aquests darrers anys aquesta mobilització s’ha enfortit i s’han creat diverses entitats que han donat un impuls notable al moviment. Una de les entitats que ha treballat més en aquest sentit ha estat l’ICAN (International Campaign against Nuclear weapons). A finals de 2017 va rebre el premi Nobel de la Pau, en reconeixement aquesta tasca.

Des de l’any 1968 el desarmament nuclear es debatia en el marc del Tractat de no Proliferació Nuclear (TNP), l’Article VI del qual estipula que els Estats Part es comprometen a emprendre negociacions sobre un tractat de desarmament general i complet. El TNP disposa que els únics estats que poden posseir armes nuclears són els EUA, URSS (ara Rússia) , la Xina, Regne Unit i França i prohibeix de tenir-ne a la resta de països adherits. No és, doncs, un tractat de prohibició. Els estats nuclearment armats signataris del TNP sempre han al·legat que un tractat de prohibició minaria el TNP. És difícil d’entendre com els esforços destinats al ple compliment de l’article VI del TNP poden afeblir-lo. Els altres estats possessors d’armes nuclears, Pakistan, l’Índia, Israel i Corea del Nord, no estan adherits al TNP.

EUA va recordar als seus socis de l’Aliança Atlàntica que la dissuasió nuclear és un dels pilars de la política de l’Aliança i que, per tant, un tractat de prohibició d’armes nuclears aniria en contra de la política de l’OTAN

Fem una mica de cronologia dels darrers anys, de la conducta dels EUA pel que fa al desarmament nuclear.

L’any 2015 ja s’entreveia la viabilitat d’arribar a un tractat de prohibició. Durant la primavera d’aquell any es celebrà a Nova York la novena Conferència de revisió del TNP, que va generar grans expectatives respecte a dues qüestions. D’una banda, la declaració d’Orient Mitjà com a zona lliure d’armes nuclears (ZLAN). De l’altra, hi havia l’esperança de donar un impuls significatiu al desarmament nuclear. L’esborrany del Document Final plantejava la celebració d’una conferència, abans de març de 2016, per crear la ZLAN a l’Orient Mitjà i una proposta no massa ambiciosa de desarmament. Però el Document Final no s’aprovà ja que els EUA, Regne Unit i Canadà es negaren a què es fixés un termini per a la realització d’aquella conferència de creació de la ZLAN. EUA i els seus aliats actuaren en defensa dels interessos d’Israel, que sempre s’ha oposat a crear una ZLAN a l’Orient Mitjà. De retruc, l’impuls al desarmament tampoc reeixí.

El 27 d’octubre de 2016 l’Assemblea General de Nacions Unides va aprovar una resolució on s’estipulava que l’any 2017 es celebraria una conferència per iniciar les negociacions sobre un tractat d’eliminació i prohibició de les armes nuclears. Hi hagué 123 vots a favor, 38 en contra i 16 abstencions. Tots els estats de l’OTAN van votar en contra, llevat de Països Baixos, que es va abstenir. Una nota elaborada per la delegació dels EUA a l’OTAN i dirigida a la resta d’estats membres explica el vot dels membres de l’Aliança. La nota està datada del 17 d’octubre, anterior, per tant, a l’assemblea on es va acordar la resolució. En aquesta nota, el representant dels EUA a l’OTAN demana amb fermesa a la resta d’aliats i també als seus estats amics, que votin en contra de la resolució i no únicament que s’abstinguin. Fins i tot se’ls demana que, en cas que s’iniciïn negociacions, no hi participin. Els recorda que la dissuasió nuclear és un dels pilars de la política de l’Aliança i que, per tant, un tractat de prohibició d’armes nuclears aniria en contra de la política de l’OTAN. La nota va ser força eficaç, vist el resultat de la votació del 27 d’octubre a Nacions Unides. En aquella votació, no tots els estats nuclearment armats van votar en el mateix sentit: els EUA, Rússia, Gran Bretanya, França i Israel es van oposar a la resolució, però la Xina, l’Índia i Pakistan es van abstenir. I Corea del Nord hi va votar a favor. Mesos més tard, a la conferència de negociacions de 2017, prèvies a l’aprovació del Tractat, no va assistir cap membre de l’OTAN, llevat de Països Baixos. Van obeir disciplinadament la consigna expressa dels EUA.

Un cop fou aprovat el Tractat de Prohibició, el govern nord-americà ha intentat d’impedir que s’aconseguissin les cinquanta ratificacions necessàries per a la seva entrada en vigor. Ja l’agost de 2017, poques setmanes després de l’aprovació, el Secretari de Defensa dels EUA va enviar una carta al ministre suec de Defensa, en què l’advertia que si Suècia signava el Tractat, la cooperació en defensa entre els dos països en sortiria perjudicada.

A punt ja d’arribar a la xifra de 50 ratificacions, el 22 d’octubre de 2020, The Associated Press informava que els EUA estan pressionant estats que ja han ratificat el TPAN, per tal que es retirin del Tractat. Els han adreçat una carta en què es diu: “Malgrat que reconeixem el vostre dret sobirà a ratificar el TPAN, creiem que heu fet un error estratègic i que heu de retirar la vostra ratificació”.

No es pot descartar que hi hagi hagut altres mesures de pressió i que no hagin transcendit. Si repassem les dates de les que sí coneixem, observem la coincidència entre les Administracions Obama i Trump respecte la voluntat de frustrar l’arribada a bon terme del TPAN. Això es deu a què la política de defensa nord-americana té com a un dels seus pilars fonamentals la dissuasió nuclear. Per aquesta raó s’han esforçat tant a evitar que les armes nuclears estiguin prohibides pel dret internacional.


  Llegeix l'article complet a el El Salto

 06/11/2020


Linia de recerca :
Publicat en El Salto, el 01/11/2020
Destaquem: Nova webapp Pacifistapp per estar connectada a l’actualitat del pacifisme, el desarmament i la desmilitarització!