Necessita Israel armes espanyoles?

Necessita Israel armes espanyoles?

El Govern espanyol va informar al mes d’agost de la congelació temporal de les exportacions d’armes espanyoles a Israel. Segueixen vuit claus per analitzar la rellevància de l’anunci.

1.    Cal alegrar-se per la iniciativa. És la primera vegada en democràcia que es comunica públicament la paralització d’aquests enviaments. Encara que no es tracta d’un embargament, amb aquesta mesura el Govern mostra el seu desacord amb l’actuació israeliana la Franja de Gaza.

2.    No hauria de sorprendre la decisió. Avui com abans, les exportacions a Israel violen de manera flagrant almenys quatre dels vuit criteris de la pròpia legislació espanyola, els relacionats amb els drets humans, la situació de conflicte armat, l’estabilitat regional o el dret internacional humanitari. Cal aclarir que, un cop exportat, Madrid no té cap manera d’evitar un ús específic del material bèl•lic.
 
3.    Amb la iniciativa, Espanya no rebutja cap llicència d’exportació a Israel. Els països membres de la Unió Europea (UE) han denegat aquestes llicències en més de 350 ocasions des de 2001, però no es coneix que cap d’aquestes negatives hagi estat espanyola.
 
4.    L’impacte econòmic de la mesura és probablement nul: no cancel•la cap exportació, només posterga unes transferències ja aprovades. Es desconeix si estava previst des d’Espanya algun enviament a l’agost o als mesos immediatament posteriors.
 
5.    Espanya continuarà exportant sistemes d’armes a Israel en breu. En efecte, considerant només els últims cinc anys, les autoritzacions aprovades s’eleven a més de 30 milions d’euros, mentre que els lliuraments satisfets arriben als vuit milions. Per tant, en absència de denegacions, Espanya continuarà amb -i previsiblement augmentarà- les seves exportacions a Israel.
 
6.    No hauria de repetir-se l’antecedent de l’operació Plom Fos, entre desembre de 2008 i gener de 2009. Durant el primer semestre de 2009, Espanya no va materialitzar cap exportació, simplement les va posposar, encara que sí va autoritzar, amb Gaza encara fumejant, noves sol•licituds. No obstant això, al segon semestre va recuperar terreny i va exportar més de cinc milions d’euros entre material de defensa, armes curtes i material de doble ús. Els més de tres milions en armes lleugeres van multiplicar almenys per tres qualsevol registre anterior. A més, es van autoritzar altres 2,8 milions d’euros de material bèl•lic, dels quals 2,4 milions corresponien a la categoria “bombes, torpedes, coets, míssils”.
 
7.    Israel no necessita armes espanyoles. D’una banda, la seva indústria és més avançada i potent. De l’altra, Espanya exporta molt poc en comparació amb França, Alemanya o, principalment, els EUA, origen de prop del 95% de tot el que rep Tel Aviv. No obstant això, Israel requereix compradors per fer viable l’ocupació dels territoris palestins. Aquesta viabilitat passa per abaratir el cost intern en fabricar en excés i exportar l’excedent (tres quartes parts de la seva producció). Així, les importacions de sistemes d’armes israelianes poden ser tan qüestionables com les exportacions. Convé destacar que, mentre que les exportacions espanyoles han totalitzat prop de 12 milions d’euros en els últims set anys, les importacions han superat amb escreix els 400 milions, i inclouen plataformes d’armes per control remot, sistemes de morter, drons (utilitzats per Espanya a l’Afganistan) i, sobretot, míssils Spike. Els seus fabricants es troben entre les firmes més lucrades per l’ocupació i les tensions a la regió, i els quatre productes van ser publicitats com “provats en combat”. A Gaza.
 
8.    No es tracta només de transferències d’armes. Primer, Israel té accés als protegits estàndards de producció i als resultats de les investigacions militars dels països membres de l’OTAN i la UE. Sense aquest accés, ni la seva indústria militar ni l’ocupació serien viables. Segon, Espanya no només suposa un negoci per a la indústria israeliana, sinó també una porta d’entrada a altres mercats, com el llatinoamericà. Tercer, Israel destaca en Homeland Security, o Seguretat Integral, a cavall entre la defensa (militar) i la seguretat (policial), i relacionada, entre d’altres, amb el terrorisme o el control de poblacions. És ben conegut que aquest sector és pròsper a Espanya i la influència israeliana és, com a mínim, tan rellevant econòmicament com al sector militar. Quart, a Espanya radiquen filials de potents companyies militars israelianes, com Pap Tecnos (filial de Rafael, a Alcobendas, Madrid) i Aeronautics (a Boecillo, Valladolid). Cinquè, són moltes les firmes de seguretat israelians que ofereixen la seva experiència “provada en combat”. Entre els seus clients es troben els Mossos d’Esquadra, la Guàrdia Civil, el GEO i el Cos Nacional de Policia, l’Ertzaintza, diverses policies locals, el Ministeri de Defensa o la Casa Reial. Sisè, la pràctica israelià en defensa i seguretat s’ensenya a Espanya en cursos de formació i postgraus universitaris. Finalment, universitats públiques i privades, institucions públiques i empreses militars i tecnològiques espanyoles desenvolupen investigacions sobre seguretat amb les seves homòlogues israelianes en almenys 31 projectes de la UE.
 
Cal preguntar-se a hores d’ara si la mesura del Govern és, a més de plausible, l’única que cal adoptar, a la llum del que va passar a la malmesa franja de Gaza.


   Llegeix l'article a El País

 30/09/2014


Linia de recerca :
Publicat en El País, el 25/09/2014
Destaquem: "Exigim una reorientació urgent de les despeses militars a inversió sanitària"