Temps de crisi, temps d’objecció fiscal a la despesa militar

Temps de crisi, temps d’objecció fiscal a la despesa militar

Publicat a Directa (no disponible en castellà)

L’opció de l’objecció fiscal es converteix en un dels pocs camins directes de participació activa dels contribuents per decidir i opinar sobre les polítiques a seguir en la distribució de la despesa pública en moments de crisi.

La situació global econòmica dels últims anys de la primera dècada dels segle XXI tindrà en el any 2011 un referent negatiu important en l’historia de l’economia. Recordarem aquest any com l’any de la assumpció de pèrdua de drets adquirits en els convenis dels treballadors, per tal de mantenir el lloc de treball; el recordarem per la congelació de les pensions, de les retallades salarials dels funcionaris i de la xifra record de més de 4.000.000 de parats. Des del govern s’aplicarà la política de reducció dels pressupostos que afecten directament a les polítiques socials, a serveis primaris com la sanitat i l’educació, retallades a l’ inversió pública… Resumint el 2010, possiblement es veurà com el punt d’inici en l’aplicació de mesures socials restrictives; amb la finalitat de mantenir l’actual sistema econòmic que salvaguarda el sistema financer existent en lloc d’aplicar més impostos a les rendes altes i del capital, a les transaccions financeres i fer que en temps de crisi la banca continuï obtenint beneficis any rere any.

Cert és que en un moment de crisi, quan l’estat ha esgotat totes les reserves i en previsió d’una situació financera de caiguda lliure, pot ser necessària una reducció de la despesa i un pla d’austeritat. De fet, el govern s’ha posat mans a l’obra. Però aquesta austeritat sembla que només afecta a sectors socials, com ara la sanitat, l’educació, o els serveis socials (amb més d’un 8% de reducció), i no tant a institucions com Defensa, on van a parar una part important del del pressupost general de l’estat (17.244 milions d’euros; més de 47 milions diaris, segons el estudi realitzar pel Centre Delàs sobre la despesa militar espanyola del 2011.

Doncs, quina és la primera necessitat de la societat, aconseguir cobrir totes les necessitats primàries de l’esser humà (sanitat, educació, dret al treball, etc) o el manteniment d’estructures militars que promouen l’existència de conflictes armats, en perjudici de la població civil, sigui amb participació directa (cas d’Espanya a l’Afganistan) o no tan directa com el mercadeig d’instruments per fer-la, potenciant la fabricació i venda dels mateixos (és a dir, el comerç d’armes)?

Paradoxalment, en aquesta època “d’estrenyiment del cinturó” el govern retalla més en partides essencials i menys en partides del tot innecessàries sense presentar un estudi comparatiu global on es pugui visualitzar aquesta acció. Tampoc facilita un debat on es puguin debatre les diferents “retallades” i on es pugui conèixer quina es l’opinió de la societat per determinar les prioritats.

Només començar l’any 2011 s’han fet publiques les dades d’objectors fiscals a la despesa militar en tot l’Estat espanyol, un cop tots el grups d’arreu l’estat han facilitat les seves dades. Any rere any els objectors fiscals mantenen la defensa del seu dret a decidir que no volen que els seus diners siguin destinats a mantenir l’estructura militar; i desvien els diners a projectes solidaris i de pau, aplicant el seu lema de “despesa militar per despesa social”. Any rere any els objectors fiscals realitzen de manera directa “la retallada” en els seus impostos, transferint la partida destinada al capítol militar ca a la social.

Així doncs, és lícit que els contribuents puguin determinar de quina manera repartir els diners que entreguen a l’estat, que estableixin prioritats en uns temes més que en altres, inclosa la negació a la col·laboració en alguns d’ells. Tot seria diferent si el propi estat facilités aquest debat, però com això no es així, l’opció de l’objecció fiscal es converteix en un dels pocs camins directes de participació activa dels contribuents per decidir i opinar sobre les polítiques a seguir en la distribució de la despesa pública en moments de crisi. Fer l’objecció fiscal a la despesa militar i desviar el percentatge de diners que corresponen a la despesa anual militar espanyola a destinacions socials i de promoció de la pau i dels drets humans és, doncs, una altra manera d’exercir la retallada de la despesa militar i de lluitar contra la crisi.



 26/01/2011


Linia de recerca :
Destaquem: "Exigim una reorientació urgent de les despeses militars a inversió sanitària"